El llatí, com a llengua flexiva, no solament presentarà accidents gramaticals com el gènere i nombre, com en la nostra llengua tant en substantius i en adjectius, sinó que també presentarà altres accidents gramaticals que s'anomenen casos, que consisteixen en unes terminacions característiques de la morfologia nominal que marquen la funció sintàctica d'aquests dins una oració. Així doncs, en la llengua llatina podem distingir cinc declinacions, que es poden aplicar a tota la morfologia nominal de forma general; un fet característic de l'aprenentatge del llatí, com del grec, és l'Enunciat; el qual serveix per situar qualque paraula dins de les cinc declinacions existents, tot proporcionant els casos nominatiu i genitiu (en la part on la paraula pot variar) singulars; Exemple Puella, Puellae, llavors, sabem que aquesta paraula en concret pertany a la primera declinació, per la identificació dels morfemes característics de la primera declinació que són els temes en -a; això és un aspecte molt rellevant per saber situar el cas declinat de la paraula atès que cada declinació, sovint, pot tenir diferents desinències per cada cas i, pel motiu més evident, per tal de saber quina funció sintàctica exerceix la paraula dins l'oració. 

DECLINACIONS EXISTENTS:

1. Temes en a
2. Temes en o
3. Temes vocàlica (i) i consonàntica
4. Temes en u
5. Temes en e

ELS SUBSTANTIUS NEUTRES;

Pel que fa a l'accident gramatical llatí del gènere, podem distingir els gèneres femení i masculí, però cal destacar un tercer gènere que s'anomena neutre i s'acostuma a indicar amb una abreviatura com n. / nutr. El fet d'aquest gènere, segons a la declinació que pertanyi, tindrà la mateixa desinència en els Nominatius, Vocatius i Acusatius singulars i plurals, però la resta de casos; el Genitiu, el Datiu i l'Ablatiu; seguiran les desinències pròpies de la declinació corresponent.

*Alguns substantius, els sibilants, presenten alteracions en el nominatiu i vocatiu singular anomenat rotacisme; un canvi consonàntic en què les terminacions de les paraules (l'última síl·laba) que acaben en -s, presenten una -r en la reta de casos: tempus-temporis, flos-floris, est-erit...

**La quarta declinació pot ternir interferències de la segona declinació en el datiu i ablatiu singular però també en el genitiu plural.

La primera declinació llatina abarca les paraules acabades en -a com puella, puellae que sovint són femenines tot i que n'hi ha de masculines, totes segueixen les mateixes terminacions.

Pel que fa la declinació i les seves decinències, s'ha d'esmentar una particularitat en el nominatiu i el vocatiu singular; generalment les paraules acaben en -us amb vocatiu -e com pinus (pi), tanmateix altres en -ius* que utilitzen la pròpia -i- pel vocatiu com filius (fill). D'altra banda, n'hi ha d'altres que presenten una -r- abans de la vocal temàtica (-o), les que declinen en -er, com ager, o en -ir, com vir (home) en els dos primers casos.

La tercera declinació és la més complexa del llatí i la més antiga respecte a la seva evolució des de l'indoeuropeu, així, podem trobar que engloba tant paraules de tema consonant; anomenades imparisíl·labes degut a la diferent cuantitat sil·làbica que presenten en cada cas diferent; com les de tema vocal en -i que poden ser conegudes com parisíl·labes ja que tenen la mateixa quantitat sil·làbica en tots els casos, característica que ajuda a saber, tenint present que tota la tercera declinació utilitza desinències semblants, en quin moment entre l'arrel i les desinències podem trobar i col·locar la vocal temàtica -i-. Particularitat que presenten les paraules parisíl·labes. En última instància, també cal considerar que les paraules que tinguin dues consonants seguides abans de la desinència del cas corresponent, aquesta seguirà les desinències de les paraules vocàliques, sobretot pel genitiu plural en -ium.

A la declinació consonàntica podem trobar, en primer lloc, les paraules que acaben en -r o -l (líquides) com gladiator (gladiador) o consul (cònsol). En segon lloc hi ha altres que acaben en -n o en -m (nasals) com leo (lleó) o hiems (hivern).

Seguidament, altres paraules atemàtiques com les Labials com ops (B,P), Dentals com virtus (D/T) i Guturals com rex (G/C), tot i seguir les mateixes desinències, manifesten irregularitats en els dos primers casos singulars, cosa que demostra la seva imparisil·labitat.

En última lloc, existeixen paraules neutres que poden ser de qualsevol categoria consonàntica esemntada, on els tres primers casos singulars són irregulars, fet que el diccionari facilitarà amb l'enunciat, el nominatiu o primera paraula de l'enunciat marca aquests tres casos com flumen, fluminis (riu). Que, treient la desinència, el mot revela pertànyer a les nasals (flumen-), en altres paraules, un neutre nasal.

La tercera declinació vocàlica llatina s'anomena parisíl·laba perquè en tots els casos les paraules tenen el mateix nombre de síl·labes, tots tres gèneres com nauis, nauis (nau) o mare, maris (mar).

Si la "i" és consecutiu a l'arrel, sense declinar, la conservarà en tots els casos (-i+desinència).

A la quarta declinació pertanyen les paraules de tema -u, tot i tenir desinències pròpies però seblants a la segona declinació, poden presentar interferències* de la mateixa; en el datiu i ablatiu singular i en el genitiu plural. Els casos datiu i ablatiu del plural poden tenir dues possibilitats; -ibus o en -ubus tal com el datiu singular -ui o -uu o -uo

La cinquena declinació engloba les paraules de tema -e de gèneres femení i masculí com res, rei  (cosa) o dies, diei (dia). Ambdós són el únics que presenten la declinació completa per singular i plural. La majoria de mots només fan el singular i de vegades els tres primers casos en plural.