Morfologia Inflexiva Llatina

PDF

La morfologia invariable fa referència a les categories gramaticals (preposicions, conjuncions i adverbis) que no fan canvis morfològics, sinó que s'utilitzen tal i qual les trobem.

Continguts:
1.- Preposicions	2.- Conjuncions	3.- Adverbis

1.- Preposicions llatines:

Les preposicions llatines sempre acompanyen als casos acusatiu i ablatiu, però n'hi ha que poden acompanyar als dos casos.

Quan una preposició acompanya el cas acusatiu, aquest compleix la funció circumstancial.

Preposicions + Acusatiu:

	Traducció:
ad, a	a, cap a, al costat de, per a
aduersus	davant de, en front de, contra
adversum(1)	davant de, en front de, contra
ante(1)	davant de, abans de
apud	al costat de, a casa de, a, en, antre
circa	al voltant de, pels volts de
circum(1)	al voltant de, pels volts de
cis	d'aquest costat, deçà
citra(1)	d'aquest costat, deçà
circiter (1)	prop de, al voltant de
clam (1)	amagat de, sense el coneixement de
contra(1)	davant de, contra
erga	cap a, amb, envers
extra	fora de
infra	part dessota, al peu de, després de
inter	entre
intra	dintre de
iuxta	al costat de, prop de, segons
ob	davant de, a causa de, per
penes	en poder de
per	a través de, al llarg de, durant, mitjançant, per
pone(1)	darrere de
post(1)	darrere de, després de
praeter(1)	pel davant de, llevat de, tret de, contra
prope(1)	a prop de, (a) vora de
propter(1)	a prop de, a causa de
secundum(1)	al llarg de, després de, a favor de
supra(1)	(per)sobre, abans de, per damunt de
subter(1)	sota, davall
trans	a l'altra banda de, per sobre de
uersus(1)	cap a, contra
ultra(1)	més enllà de
usque(1)	fins a

(1) També poden ser adverbis.

(2) També poden ser conjuncions.

Preposicions + Ablatiu:

	Traducció:
a, ab, abs(3)	de, des de, per(5)
absque	sense
clam	amagat de, sense el coneixement de
coram	(al) davant de
cum(2)	amb
de	per, de, des de, sobre, des de dalt
e, ex(4)	des de dins, des de, de
palam	en presència de
prae	davant de
procul (1)	lluny de, a part de
pro	davant (de), en lloc de, en defensa de, per
simul (1,2)	amb, alhora
sine	sense

(3) A (davant de consonant), ab (davant de vocal i "H"), abs (davant de "T")

(4) E (davant de consonant), ex (davant de vocal i "H")

(5) A,AB,ABS = per en oracions de veu pasiva; indica el Complement Agent.

Preposicions + Ac./Ab./(Gt.rar):

		Traducció:
IN	+acusatiu	a, cap a, contra
IN	+ablatiu	en, dins de
SUB(-ter)	+acusatiu	sota, a sota de, al peu de
SUB(-ter)	+ablatiu	sota, a sota de, a la vora de
(in-)SUPER	+acusatiu	sobre, damunt de, a més de
(in-)SUPER	+ablatiu	sobre, al damunt de, al voltant de
TENUS (7)	+acusatiu	fins a
	+genitiu
	+ablatiu

Preposicions + genitiu (rar):

	Traducció:
ad	junt a
causa(6)	a causa de, per raó de
ergo(2)	a causa de, a conseqüència de
intus (1)	dintre de
gratia(6)	per amor de, per

(6) Les preposicions causa i gratia de genitiu són substantius en cas ablatiu.

(7) La preposició tenus apareix després de la paraula regida per ella. Exemple: [Diana] ... colloque tenus supereminet omnes. (Ovd.Mf.III,182)

Aquestes categories gramaticals, si apareixen després de la paraula regida, es poden anomenar posposicions.

2.- Conjuncions llatines:

Les conjuncions són una categoria gramatical de naturalesa invariable, en contraposició a la morfologia norminal que és de caire flexiu, que tenen funció d'unió o bé entre mots, entre sintagmes o bé entre oracions; poden introduir, tanmateix, oracions coordinades o subordinades. Totes aquestes partícules poden classificar-se segons el seu valor semàntic. Cal senyalitzar, però, que les conjuncions llatines, tot i que aquesta taula no acull totes les correlacions que es poden establir a les etiquetes corresponents, poden denotar diferents sentits i valors; altre fet més característic d'aquesta categoria gramatical llatina és que en un origen han tingut funció adverbial. Per això, sovint, algunes de les conjuncions pròpiament adopten sentit adverbial segons el seu context, sobretot succeeix amb la conjunció "et".

Per una altra banda, cal emfatitzar que el tema de les conjuncions està directament relacionada amb la sintaxi oracional i les seves modalitats.

Coordinants:

> Copulatives
1.- Et, -que, ac, atque = I	3.- et... et... = d'una banda... de l'altra
2.- Nec, neque = I no	4.- Non solum... sed etiam... (1)
> Disjuntives
1.- aut, vel, -ve, sive = O; o si; o bé	2.- vel... vel; aut... aut; sive... sive; seu... seu = tant si... com si...
> Adversatives
1.- Sed, verum, vero, autem, ast= Però	3.- atqui(n) = això no obstant
2.- At = En canvi
> Explicatives, declaratives o causals
1.- Nam, enim, etenim = ja que, car, perquè
> Il·latives, consecutives o conclusives
1.- Igitur, ergo, itaque = Per tant, doncs, en efecte

(1) Correlació amb partícules adversatives però amb sentit copulatiu.

Subordinants:

> Finals
1.- Ut (0), uti [+ Subjuntiu]= Perquè, per tal que
> Causals
1.- Quod (4) [+ subjuntiu], quia, quoniam = perquè	2.- Quando, siquidem = Vist que, donat que
> Temporals
1.- Cum (0) (2) [+ indicatiu]= Quan, com	5.- Quamdiu, quoad, dum = Mentre
2.- Ubi, ut (0) [+ indicatiu]= Tant bon punt	6.- Antequam, priusquam = Abans que
3.- Simul ac o atque = Tant aviat com	7.- Postquam = D'ençà que, després que
4.- Quoad, donec = Fins que	8.- Posteaquam = Després que
> Consecutives
1.- Ut (0), ita/sic... ut [+ subjuntiu]= Fins a tal punt que
> Modals - Comparatives
1.- Ut (0), uti (1), ut... sic [+ ind.], sicut, sicuti, velut, veluti = Tal com	2.- Prout = Segons que
> Concessives
1.- Quamquam, etsi, tametsi = Encara que, per més que	2.- Quamvis, cum (0) [+ subj.], ut [+ subj.], licet = Tot i que, malgrat que
> Condicionals
1.- Si, nisi (3), si = Si	3.- Sin = Però, si no
2.- Duomodo = Sempre que
> Substantives o completives:
1.- (poden ser sense conjunció)	sub.subst. d'infinitiu (sense conjunció)
2.- ut (0), uti(1) (+ subjuntiu) = que	sub.subst. afirmativa
2.- quod (4) (+ indicatiu) = que	sub.subst. afirmativa
2.- ne (+ subjuntiu) = que no	sub.subst. negativa
2.- ut non (+ subjuntiu) = que no
2.- quin, quominus = que (no)
3.- An, -ne = No és cert que? És que?	sub.subst. interrogativa directa
3.- Amb pronoms-adjectius (quid) = què? i adverbis (cur) = per què?	sub. subst. interrogativa directa (sense conjunció)
4.- An= Si...	sub.subst. interrogativa indirecta
4.- Amb pronoms-adjectius (quis) = qui i adverbi (num) = si (per ventura)	sub.subst. interrogativa indirecta (sense conjunció)

(0) Veure els seus valors en "Valors d'UT i de CUM".

(1) No confondre amb el infinitiu de "utor = uti".

(2) CUM també pot ser preposició d'ablatiu.

(3) nisi pot equivaler a un sentit adversatiu si és una partícula d'una oració en indicatiu.

(4) quod pot equivaler al pronom relatiu en cas nominatiu i acusatiu neutres (allò que, el qual, etc).

3.- Adverbis llatins:

Els adverbis poden expressar, com a la nostra llengua, una varietat de significats com mode, temps, lloc, afirmació, negació, quantitat, causa, interrogació o exclamació. Aquesta categoria gramatical sovint compleix la funció de complement circumstncial dins l'oració, amb l'etiqueta del seu tipus d'adverbi; si es un adverbi com "celeriter (ràpidament)" serà un circumstancial de mode o bé un adverbi de mode. Aquesta categoria gramatical de naturalesa inflexiva sempre aporta un matís semàntic a l'acció del verb, una qüestió que té la seva transcendència en la tipologia de la oració (podeu mirar la presentació de 'Modalitat Oracional' per tal d'adquirir la noció d'aquest tecnicisme, una presentació que tracta els tipus d'oracions des del punt de vista modern però que els mateixos tipus d'oracions les trobem al llatí, tot i que no s'aprofundeix en aquest sentit, perquè aquest és un tema propi d'estudis més avançats.

Adverbis de mode:

Els adverbis de mode són traduïts amb aquelles paraules acabes en -ment (ràpidament).

Aquest es forma afegint "-ter" a l'arrel;

Adjectiu (enunciat)	Traducció	Arrel / tema	Formació del adverbi	Traducció
Celeris, -e	ràpid	celeri-	celeri-ter	ràpidament
Hostilis, -e	hòstil	hostili-	hostili-ter	hotilment
Acris, -e	impetuós	acri-	acri-ter	impetuosament
Levis, -e	lleuger	levi-	lavi-ter	lleugerment