Literatura Llatina Clàssica

Pel que fa el mot "carmen" (poesia), es pensa que pot fer referència a aquests diferents obres:

• Poesia elegíaca d'amor:
• • Amores (Amors): retrat d'una Roma plena d’intrigues amoroses i d’una societat abocada al plaer.
  • Heroides: 15 poemes en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega i als seus marits o amants.
• Poesia elegíaca didàctica d'amor:
• • Ars amandi (Art d'enamorar): dos llibres amb consells de seducció dirigit per homes i dones.
  • Remedia amoris (Remeis d’Amor): guia espiritual per a una vida més sana i racional amb un to frívol.
  • Medicamina faciei feminae (Cosmètics per a la cara de la dona): recepte de cosmètics, només es conserven cent versos.

Per una altra banda, la seva obra més famosa, Les Metamorfosis de gènere Epicodidàctic, està compost pel següent contingut:

• Llibre I: Cosmogonia, Edats de l'Home, Gegants, Deucalió i Pirra, Dafne, Ió;

• Llibre II: Faetó, Cal·listo, Júpiter i Europa;

• Llibre III: Cadme, Acteó, Eco i Narcís; Tirèsias; Penteu i Bacus.

• Llibre IV: Píram i Tisbe, Hemafrodit, Perseu i Andròmeda.

• Llibre V: Fineu, el rapte de Prosèrpina;

• Llibre VI: Aracne, Níobe, Filomela i Procne;

• Llibre VII: Medea, Cèfal i Procris;

• Llibre VIII: Nisos i Escil·la, Ícar i Dèdal, Filemó i Baucis;

• Llibre IX: Hèracles, Biblis;

• Llibre X: Orfeu i Eurídice, Jacint, Pigmalió, Adonis, Atalanta, Ciparís;

• Llibre XI: Orfeu, Mides, Alcíone i Ceix;

• Llibre XII: Ifigenia, centaures, Aquil·les;

• Llibre XIII: El Saqueig de Troia, Eneas;

• Llibre XIV: Escil·la, Ulisses i Circe, Eneas, Ròmul;

• Llibre XV: Pitàgores, Hipòlit, Asclepi, Cèsar

I les que están en negreta són les que entren a selectivitat, curs 2020-2021.

Aquesta obra té les següents característiques:

• Té un ordre cronològic.
• Unitat de l'obra a través del tema de les metamorfosis o transformacions.
• Carmen perpetuum,escrit en hexàmetres;
• • Es diu que és un carmen perpetuum ja que el contingut del llibre sencer és narrat tot seguit. No és fins a l'actualitat que s'ha dividit en XV llibres.

I pel que fa el gènere en què va destacar, l'elegia, té el seu orígen a l'Antiga Grècia originàriament composta en dístics elegíacs de qualsevol tema. A Roma acaben imitant decantats els epigrames eròtics dels poetes alexandrins.

Finalment, cal destacar la figura de Catul en el món de la literatura llatina ja que és dels primers autors romans del qual tenim poemes elegíacs i, el moment d'esplendor d'aquest gènere arriba amb els autors Tibul o Properci, també Ovidi.

Horaci (Quintus Horatius Flaccus) va ser un poeta líric i satíric, nascut el 65 aC a Venúsia i mort el 8 aC a Roma, contemporani amb l'Imperi Romà i al seu emperador, August,  també amb els escriptors Virgili i Ovidi.

Va ser fill d'un esclau alliberat que va tenir la oportunitat d'estudiar a Roma i a Atenes, filosofia. En un principi va secundar el bàndol de Brutus, qui va assassinar a Cèsar, ja que aquest li oferí un càrrec alt en l'exèrcit, però va acabar tornant a Roma.

Un cop essent a Roma va conèixer a Virgili qui consegüentment va presentar-li Mecenas, cercle del qual acabarà pertanyent i a través del qual coneixerà a August. El protector de les arts li va regalar una finca perquè hi pogués treballar tranquil·lament i, per part de l'emperador aconseguí protecció però també el càrrec de secretari que Horaci rebutjà però acceptà crear la Carmen saeculare, un cant que es recitaria als jocs seculars i elogiar la moral i religió de l'emperador.

El gènere literari en què va destacar té el seu orígen a l'Antiga Grècia, cosa que podia ser interpretada de forma monòdica (un solista) o de forma de cor acompanyat d'intruments com la líra o la cítara. Es caracteritzada, tant en els seus orígens com en els romans, l'àmplia varietat temàtica i formal com l'amistat, l'amor, la nació, els sentiments personals, etc. com també per la presència de la veu del poeta en les seves creacions.

Plaute (Titus Maccius Plautus) va néixer el 254 a. C. a Umbría i va morir el 184 a. C. a Roma, en un marc temporal que compren la República de Roma i més concretament fou contemporani amb la Segona Guerra Púnica. Ell mateix, en la seva juventut, es va traslladar del seu lloc natal a Roma, primer com a soldat, també va ser un comerciant però es va veure enfonsat econòmicament tot i que les seves comèdies foren les que el salvaren de la pobresa.

El gènere que va conrear, la comèdia, té el seu origen al gèneres dramàtics de l'Antiga Grècia, més concretament la comèdia nova de Menandre. Així doncs, a aquest autor li són atribuides 130 obres de les quals es pot destacar Els bessons o Menecmes; que tracta el retrobament de dos germans que l'un, Menecme, es va perdre a Epidamne en un viatge de negocis en companyia del seu pare. Mort el seu pare, Sòsicles, el seu germà, l'aconsegueix trobar i reconèixer-se els dos gràcies a l'esclau Messeni, que conseqüentment es guanya la seva llibertat.

Tot i això, aquest fet va ser la causa a llarga durada del seu exili degut a que, havent pres justícia contra els conjurats amb mort sense haver fet un judici, car va sortir una llei (Lex Clodia de capite civis Romani) que condemnava a l'exili i a l'embargament de béns de tot aquell que condemés a mort a un subjecte sense judici previ.

Malgrat haver sigut exiliat (Tessalònica i a Dirraqui), hi va escriure obres filosòfiques (cal destacar que es de corrent escepticista) anomenades De re publica, De senectute, De amici. També podem destacar una altra obra epistolar com Epistolae ad familiares.

Finalment, per una altra banda, l'obra més destacable que va acabar per destrossar la seva persona va ser Les Filípiques, que tractava d'uns discursos dirigits a un membre dels dos que quedaven del Segon Triumvirat, Marc Antoni. A conseqüència d'això, Marc va anotar-lo en la seva llista negra de persones que havien de ser assessinades.