Contingut: |
||
1.- La romanització | 1.4.- L'aqüeducte | 3.- Habitatges |
1.2.- Estructura | 1.5.- Les calçades romanes | |
1.3.- El fòrum | 2.- Edificis d'oci |
Els romans per a conquerir noves terres, anaven arreu d'Europa conquistant-les, de vegades amb civilitzacions de diferents cultures i, els hi instal·laven edificis típics de la cultura romana a la vegada inculcant-los el llatí.
Totes les ciutats romanes eren formades per dos carrers principals, que creuaven la ciutat; el carrer de nord-sud (Cardo Maximus) i de oest-est (Decumanus Maximus); muralles, un fòrum central, aqüeducte, amfiteatre, teatre, circ, etc.
També, tenia carrers, fets per pedres grans que sobresortien per, quan plogués, la gent pogués creuar carrers per sobre de les pedres.
A més a més, contenia una necropolis, situada en un punt dels quatre carrers principals, cap a la sortida de la ciutat.
El fòrum va ser la plaça pública romana situada quasi al centre de la ciutat. Era on es duia a terme el comerç, la política, la religió i l'oci.
Als porxos era on es situaven, normalment, les botigues (tabernae); el temple més important o principal, la cúria; el senat local, l'organ administratiu de la ciutat i, també, una basílica;
era possible de tant en tant trobar-hi unes termes.
A les ciutats romanes, només disponien d'aigua corrent les domus, les fonts públiques i les termes.
L'aigua era conduïda per un aqüeducte des dels rius o estanys de la muntanya fins a la ciutat.
L'aigua que viatjava a través dels aqüeductes, era revisat i polit al castellum aquae abans de la seva distribució arreu la ciutat.
Les calçades, que van sorgir per necessitat per a un millor desplaçament arreu dels territoris conquerits pels romans, no solament permetia en aquells dies de pluja poder creuar el carrer per damunt de les pedres sinó també per agilitzar i donar rapidesa als desplaçaments en cas de guerra, per exemple.
La primera via que els romans van construir s'anomena "Via Àpia", creada el 312 aC per Api Claudi el Cec que unia Roma amb Càpua, amb una mesura de 196 km: via que els romans també anomenaven Regina Viarum.
Per una altra banda cal parlar del mètode de construcció:
Després de seleccionar el lloc, s'aplanava i es preparava per la construcció, es feia ús de la dioptra.
La calçada contenia aquestes seccions:
→ A, B, C i D) La part més profunda es coneix com Statumen (terreny aplanat o base on trobem les pedres de mida mitjana), a sobre el Rudus (on són les roques sedimentades, és a dir, sorra) i a continuació el Nucleus (un mix de pedres, cement, argila, etc.).
→ E) A sobra de l'assentament trobem el Pauimentum (la superfície coberta per llosses). Però aquest nivell pot variar segons la localització, en el cas de la foto, un model pres de la via de Pompeia, és diferent i aquest s'anomena Dorsum o agger viae que en lloc de lloses "planes" es fa que el camí sigui corbada pels perímetres.
→ G i F) Aquest apartat és la limitació de la mida de la calçada. Algunes vegades a sobre de "F" podria trobar-se una fossa que la segueix paral·lelament fent com per desviar l'aigua.
Tanmateix podria trobar-se el Miliarum, una columna cilíndrica que indicava la distància cap a roma, es trobava cada milla romana (1480 m.).
En els teatres romans es representaven peces teatrals, de molts gèneres com: comèdia, tragèdia, pantomima, lírica, dansa o música.
El van copiar dels grecs, ho construïen sobre alguna pendent o sobre un sistema d'arcs, per a que la veu hi pogués arribar fins als públics més llunyans i per poder construir els seients en forma de grades.
Parts rellevants del teatre;
L'amfiteatre, és el resultat de la unió de dos teatres però, dedicades a altres celebracions.
Les celebracions, eren variades;
Parts rellevants de l'amfiteatre:
El circ, va ser un edifici dedicada a l'entreteniment dels romans; el van copiar de l'hipòdrom de la cultura grega.
La seva funció principal era la cursa de carros tirat de caballs, donar volter al voltant de la spina.
Parts rellevants del circ;
Les termes (balnea) romanes, van ser una copia millorada de la cultura grega. Va ser i, encara ho és, un edifici amb una palestra romana (espai lliure per fer exercici físic) també, amb un sistema d'habitacions amb piscines i banys amb diferents tipus de temperatura.
La temperatura, de l'aigua, es controlava amb una distribució de canals procedents del foc que es feia a el praefurnium i, la calor, es distribuïa arreu de l'hypocaustum.
Les domus van ser cases típiques romanes que només ho podien tenir les families adinerades. Eres cases considerablement grosses que poden variar, en funció de cada família.
També, les cases només constaven d'un sol pis i, de vegades, hi podia haver un segon pis.
Les insulae van ser cases amuntonades una damunt l'altre, bàsicament blocs de pisos.
Hi van viure les persones amb pocs recursos econòmics, la classe baixa.
Normalment els blocs de pisos eren compostes per quatre nivells i, podien construir-se damunt de les tabernae.
Hi va existir dos tipus, les vil·les rústiques i les urbanes.
Les vil·les rústiques eren les més recurrents ja que eren utilitzades per activitats agrícoles o ramaderes.
Disposava d'habitatges per als esclaus i una part de la vil·la era destinada per a l'amo on hi vivia.
Les urbanes disposaven d'un bonic paisatge i el lloc on residia l'amo disposava de totes les comoditats, fins i tot de calefacció, la qual funcionava mitjançant l'hipocaust, com a les termes.