| Contingut: | ||
| 1.- Tarraco (Tarragona) | 3.- Augusta Emerita (Mèrida) | 5.- Ilerda (Lleida) |
| 2.- Emporiae/Ἐμπόριον (Empúries) | 4.- Barcino (Barcelona) | |
1.- Tarraco (Tarragona):
La ciutat de Tarragona actual és el resultat de l'evolució de Tarraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco o Scipionum opus).
Aquesta ciutat, que prop habitava el poble Kese/Cesse, abans de ser fundada pels germans Escipió el 218 aC s'hi van instal·lar els romans per atacar un campament cartaginés.
Una característica del seu urbanismé és la divisió de la ciutat en dos parts on al mig trobem un circ.
1.1.- Part alta:
Pel que fa la part alta d'aquest urbanisme, està dividida en tres parts.
En la part alta trobem tres terrasses esglaonades; la més alta correspon a una plaça on es situa el temple dedicat a August. La segona terrassa es troba el fòrum provincial on hi eren les oficines encarregades de la gestió de la província Tarraconensis. I en la tercera, que correspon a la part central de la ciutat, trobem el circ.
1.2.- Part baixa i fora de muralles:
En la part baixa podem trobar un altre fòrum, el local, on hi havia la basílica, els jutjats i el lloc de negocis.
Fora de les muralles, podem trobar l’amfiteatre que és al costat del mar. A més, un teatre amb l’orchestra semicircular. També tenen un aqüeducte i una necròpolis. També, podem trobar l’Arc de Berà en la Via Augusta.
1.3.- Restes actuals:
A l’actualitat es conserven parcialment restes de la muralla, de la mateixa manera parts del circ.
Es conserven les restes de l’amfiteatre on també podem trobar una basílica cristiana (construida per commemorar el martiri comès cap a uns cristians) que, després s’hi va construir una església romànica.
A més, es conserva l’aqüeducte de les Ferreres. També es conserva “l’orchestra" i part de les grades, però tot molt malmès.
Per una altra banda podem trobar la Torre dels Escipions, un monument funerari.
Finalment, podem trobar l’Arc de Berà en la Via Augusta.
2.- Municipium Emporiae (Ἐμπόριον) (Empúries):
A on trobem la ciutat actual d'Empúries, va ser habitada per una tribu d'ibers anomenats Indicets o Indikets.
Aquesta zona va ser colonitzada pels grecs de Focea que després d'haver passat per Massàlia (actual Marsella), van instalar-se en els seus moments en un illot anomenat Paleàpolis (600 aC).
Finalment, amb les bones relacions amb el ibers van instalar-se a terra ferma i van fundar Ἐμπόριον (550 aC).
Finalment, els romans van entrar a través de la Península Ibérica per a lluitar contra els cartaginesos comandats per Anníbal. Llavors, hi van establir un praesidium (acampament) que, acabà convertint-se en una ciutat i que, acabà absorbint la part grega donant lloc a Emporiae (les Empúries).
2.1.- Ciutat grega:
Actualment, pel que fa la ciutat grega, hi podem trobar restes de l'Àgora, de l'Estoa, de cases i de la muralla. A més, un Temple dedicat als déus Asclepi, Isis i Serapis.
D'aquests tres déus, es va trobar fragmentat una escultura d'Asclepi, la qual es divideix en dues parts. La part d'adalt feta d'un marbre transparent (de l'illa de Paros) i la part d'abaix, feta d'un marbre opac del mont Pantèlic.
2.2.- Ciutat romana:
I pel que fa la part romana, es conserven parcialment les muralles, restes del fòrum (amb fonaments del temple), magnífiques domus senyorials amb peristils i mosaics d’opus tessellatum, un criptopòrtic, unes grans termes, restes de tabernae i una insulae.
Fora de les muralles, un amfiteatre molt modest (conservada només la cimentació perquè era de fusta) i una palestra al seu costat.
3.- Augusta Emerita (Mèrida)
Col·laboració de: Anna Lechuga
La ciutat romana d’Augusta Emerita (Colonia Iulia Augusta Emerita), l'actual Mèrida, està al costat del riu Guadiana a Extremadura. Aquesta ciutat va ser la capital de pronvíncia on, l'emperador va repartir terres entre els veterans de les legions V i X.
3.1.-HISTÓRIA
La ciutat va ser fundada per Publius Carisius, llegat d l’Emperador Octavi August, a l’any 23 aC situada al costat del riu Guadiana i de la desembocadura del riu Albarregas. Va ser creada amb la intenció d’assentar als soldats veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, després d’haver lluitat contra els càntabres.
A l’any 15 aC, Augusta Emerita es va convertir en la capital de la Lusitània. A finals del segle III i IV, la ciutat es va desenvolupar molt gràcies a la reforma de Dioclecià; la va convertir en capital de la Diòcesi de les Hispànies, es van construir diferents edificis públics, mansions urbanes i vil·les rurals.
3.2.- MONUMENTS DE LA CIUTAT
3.2.1.- Teatre
El teatre que hi ha a la ciutat es va construir des de l’any 16 aC fins l’any 15aC, el qual és el millor conservat d'Hispània actualment. La part més destacable d’aquest teatre és el frons scaenae, que esta compost per dos pisos amb columnes de marbre i escultures de déus i retrats imperials. I, a més, una domus a la part del darrere.
3.2.2.- Amfiteatre
Es va construir a l’any 8 aC. Té una capacitat de 15.000 espectadors divits en tres zones, com al teatre. D’aquestes tres zones actualment només es conserva una, la zona inferior.
3.2.3.- Circ
El circ de la ciutat va ser construït a l’any 1 aC. Està situat fora de la muralla de la ciutat degut a les seves grans dimensions. Té una capacitat de 30.000 espectadors. La seva spina estava decorada amb escultures i obeliscos.
3.2.4.-Pont
Es va construir a la vegada que es va fundar la ciutat. Prolonga la mida del Decumanus Maximus. Al llarg del temps, s’ha anant ampliant la seva llargària, y actualment del pont té una mida de 792m.
3.2.5.- Aqüeducte de los Milagros
Portava l’aigua a la ciutat des de l’embassament de Prosèrpina, que estava a 5km de la ciutat. Està força ben conservat i el seu nom és degut a que és un miracle que l’aqüeducte encara estigui dempeus.
3.2.6.- Aqüeducte de San Lázaro
Aquest aqüeducte portava aigua des de rierols i brolladors soterranis situats al nord de la ciutat. La part soterrània es conserva bé, encara que només es conserven tres pilars de l’arqueria.
3.2.7.- Temple de Diana
Es va construir al segle I aC. Aquest temple no està dedicat a la deessa Diana, sinó al culte imperial. La seva planta és rectangular i a la part frontal hi ha sis columnes.
4.- Barcino (Barcelona):
L'actual ciutat de Barcelona va començar essent una ciutat romana anomenada Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fundada l'any 14 aC a prop dels ibers laietans per August un cop acabades les guerres càntabres, on va cedir terres als soldats.
Aquesta va ser construïda a sobre del Mons Tàber on; entre el mar i Collserola i, el riu Llobregat i el riu Besós.
Els habitants d'aquesta ciutat vivien del comerç (vi i cereals), de la pesca (destacats les ostres) i de la mina de Gavà i el gres de Montjuïc.
Pel que fa el seu urbanisme, es caracteritza pel seu perímetre, octogonal, i per les 78 torres que va tenir. També pels carrers perpendiculars, Cardo Maximus (O-E) i el Decumanus Maximus (N-S), on gairebé en el seu creuament trobem el fòrum amb l'espai per a un temple.
4.1.- Restes actuals:
De les parts que s'han conservat en els nostres dies podem trobar:
Podem trobar alguns trams de la muralla i de les seves torres, caracteritzada per haver sigut construïda el segle I (8x2) i el segle IV haver sigut reforçada (9x4), una muralla doble, on entre el primer i el segon van afegir tot el material que no els servia.
També, podem trobar les restes de quatre columnes del fòrum, temple del qual va ser dedicat a August.
Pel que fa aquella porció que sobresurt de l'octogonal, és una terma que encara avui dia en tenim restes, com per exemple el frigidarium.
A més a més, d'aquell aqüeducte que arribava des de Montcada (11 km), es conserven poques parts i moltes d'aquestes parts es troben sota terra.
Finalment, unes altres restes que podem destacar són les làpides que queden, és a dir, la necròpolis.
5.- Municipium Ilerda (Lleida):
La ciutat actual de Lleida, ha estat l'evolució de la ciutat romana d'Ilerda fundada el segle I aC per August, ciutat que pertanyia a l'administració de Caesaraugusta (Saragossa).
Aquesta es caracteritza per haver sigut construïda sobre d'un turó, i per tant podem distingir entre una part de la ciutat elevada i una altra més baixa, limitada pel riu Siccoris o riu Segre, nom actual.
També una altra característica és la irregularitat de la muralla que envolta la ciutat degut a les irregularitats geogràfiques.
5.1.- Batalla d'Ilerda:
En els inicis de la Segona Guerra Púnica, hi va haver dos ilergets (Indíbil i Mandoni) que secundaven al bàndol contrari amb la que Roma estava en guerra (aliats d'Anníbal), batalla que ens explica Juli Cèsar en De bello civili.
Llavors, havent fet un pacte amb Publi Corneli Escipió, acabaren revoltant-se contra els romans pel seu desacord per les polítiques romanes.
Finalment, els dos germans acabaren morint i la revolta contra Roma, perduda.
5.2.- Restes actuals:
Les parts que es conserven d'Ilerda són:
En el creuament dels carrera principals, s'han trobat les restes de termes públiques.
Per una banda, també es conserven parcialment restes de la muralla. I per l'altra banda, s'han conservat restes de domus.