Monarquia Romana (753-509aC)

Amb la finalització de la Guerra de Troia, Enees (fill de Venus i Anquises) va sobreviure per l'avís de Venus que, va poder sortir de la ciutat amb la seva família. I, per això es diu que els romans són descendents d'Enees, car va aterrar a la península Itàlica on va tenir descendents fins que un d'ells fundà la primitiva Roma.

A continuació, arriba a una ciutat anomenada Llatí (avui en dia Laci), allà on el rei encantat amb la seva història, el va casar amb la seva filla anomenada Lavínia. Van tenir dos fills anomenats Julus i Silvius.

Julus, va fundar una ciutat anomenada Alba Longa, on els seus descendents van regnar. El fundador, posteriorment, va tenir dos fills anomenats Numitor i Amuli. Numitor, arribant a la majoria d'edat va heretar el nom de rei. Gelat el seu germà, el va fer fora aquest tenint dos fills. Un dels dos era una noia (Rea Sílvia) que la va obligar a consagrar-se en vestal per a no tenir fills, amb la finalitat de què no hi hagués descendents, i l'altre era un noi que el va matar. Rea Sílvia va ser embarassada pel Déu Mart. Arran d'això van sorgir els bessons Ròmul i Rem, els futurs fundadors de Roma.

Finalment, Amuli adonant-se de tot això, va ordenar que els aboquessin al riu Tíber. Els encarregats d'aquesta tasca els van abandonar en una cistella al voltant del riu.

Després d'haver-los deixat al riu Tíber, la cistella es va quedar varada a la vora del riu. Seguidament, es van trobar amb una lloba que els va donar llet fins que un pastor de nom Faustulus els va recollir i criar juntament amb la seva dona Acca Laurentia.

Anys més tard, els bessons van descobrir el seu origen, ja que un dia assaltant a la gent, van assaltar a Numitor, van coincidir amb el seu avi. Així van assabentar-se de tota la història; van tornar a la seva ciutat natal i van devastar el germà del seu avi.

En un moment determinat del regnat de Ròmul, el nombre d'homes superava el de les dones. Tanmateix, van decidir anar al poble del costat (Sabins) a demanar la mà de les dones per tal d'augmentar el nombre de dones; però, no van tenir sort perquè la fama del poble de Roma era dolenta, considerats uns lladres. 

Més tard se'ls va acudir fer una carrera de cavalls com a inauguració de Roma, i van convidar a les famílies del poble del costat. En el moment de  la carrera, Ròmul fa un senyal als seus homes i aquests van segrestar a les dones.

A causa dels segrests es va esdevenir una guerra entre Roma i els sabins. Les sabines, embarassades, van fer l'intent d'autrar el conflicte bèl·lic tot situant-se al mig del camp d'enfrontament acompanyats dels nadons.

Van optar per triar un trio de germans de cada ciutat per lluitar-los entre ells i la banda vencedora guanyaria la guerra; els Horacis del costat romà i els Curiacis del costat albà.

Quan va avançar la lluita, els Curiacis van matar dos dels tres germans romans quedant el tercer, Publi Horaci.

Aquest, simulant una fuga, va separar els tres Curiacis i així va poder matar-los un a un, en matar l'últim germà va dir; «Duos fratrum manibus dedi; tertium causae belli huiusce, ut Romanus Albano imperet, dabo.» (Dos vaig donar a l'ànima dels meus germans, el tercer donaré a la causa d'aquesta guerra, perquè Roma impera a Alba). Publi Horaci va portar Roma cap a la victòria i van annexionar-se Alba Longa.

La germana dels Horiacis, Camil·la, va esclatar en plors en reconèixer la mort del seu estimat, un germà dels Curiacis. Pres per la ira, Publi va matar la seva germana dient: «Abi hinc cum immaturo amore ad sponsum, oblita fratrum mortuorum vivique, oblita patriae.» (Ves-te'n d'aquí cap al teu espòs amb el teu amor immatur, has oblidat ambdós germans morts i el viu, has oblidat la pàtria). Per aquest crim va ser jutjat pels Duumvirs (Consell Municipal), en lloc d'anar a la presó el van assignar tasques com a serveis per a la pàtria, per haver portat a Roma a la victòria.