Sintaxi i Semàntica Grega General

Secció de sintaxi grega general orientada específicament per a les expressions que sovint apareixen en els textos; així doncs, la transcendència d'aquesta secció rau en proporcionar aspectes elementals de la sintaxi grega que es reflectirà en la traducció especialment al català i al castellà. Les qüestions sintàctiques s'acompanyen de frases extretes de literatura grega clàssica amb traduccions personals.

• ἦ που = sens dubte, ben segur, potser, oi que? (de vegades fusionades: ἦπου)

• • Θεράπων: ἦ που νέος γ᾽ ὢν ἦσθ᾽ ὑβριστὴς ὦ γέρον. (*Aristòfanes, Les tesmoforiants, v.63)
  • Servent: Ancià! Ben segur fores un insolent de jove.

• τὰ πολλὰ = la majoria de vegades / habitualment / moltes vegades (sovint a principi de frase, en mig de la frase serà de valor nominal (la majoria) i no adverbial (habitualment) )
• • [...]: τὰ πολλὰ γοῦν ἐκεῖνον διήλεγχεν. (*LLucià, Històries Verídiques, 2.17)
  • [...]: certament, l'amenaçava habitualment.
• εἰς καλόν = oportunament (sovint a principi de frase o pausa)
• • [4] εἰς καλόν γε ὑμῖν συντετύχηκα: (*Xenofont, Simposi, 1,4)
  • En veritat, m'he trobat amb vosaltres oportunament:
• λόγον οὐδενα ποιέομαι = (no) fer cas
• • τούτο τοῦ ἔπεος Λυδοί τε καί οἱ βασιλέες αὐτῶν λόγον οὐδένα ἐποιεῦντο, πρίν δὴ ἐπετελέσθη. (**Heròdot, Història, B1, S13, L10)
  • Després d'aquesta prescripció, ni els lidis ni llurs reis van fer-ne cas, fins que, en efecte, es va acomplir.
• εὖ γε = ben fet, bé; molt bé, bravo! (irònic)
• • Θόας: εὖ γε κηδεύεις πόλιν. (*Euripides, Iphigenia in Tauris, 1212)
  • Molt bé! Cuides la ciutat.
• εἰ γάρ + optatiu= tant de bo
• • " Εἰ γάρ,” ἦ δ’ ὅς, “ὦ Ζεῦ καὶ θεοί, ἐν τούτῳ εἴη· [...] [***PLATO, Protagoras. {0059.022}]
  • "Tant de bo, oh Zeus! oh déus!" va dir ell "que consistís en això:"

• μὲν οὖν = certament doncs, la veritat és que..., en realitat
• •  πάντες μὲν οὖν οἱ ἐκ θεῶν του κατεχόμενοι ἀξιοθέατοι δοκοῦσιν εἶναι. [*Xenofont, Simposi, 1.10]
  •  En realitat, molts són els que estan posseïts per alguna de les divinitats, semblen ser dignes de contemplació.

*Perseus Digital Library. Ed. Gregory R. Crane. Tufts University. http://www.perseus.tufts.edu (accessed February 19, 2023).

** N.G. Wilson, Herodoti Historiae (2 vols.), Oxford: Oxford University Press, 2015: vol. 1: 3-436; vol. 2: 439-844. Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0016:002:12087

*** J. Burnet, Platonis opera, vol. 3, Oxford: Clarendon Press, 1903 (repr. 1968): St I.309a-362a. Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0059:022:3259

• μέν... δὲ... = per un/a banda/costat... per l'altra/després... / no solament... sinó que també... [Organitzadors / Connectors]
• • (3) ἁλισκομένου δὴ τοῦ τείχεος, ἤιε γὰρ τῶν τις Περσέων / ἀλλογνώσας Κροῖσον ὡς ἀποκτενέων, Κροῖσος μέν μιν ὁρέων / ἐπιόντα ὑπὸ τῆς παρεούσης συμφορῆς παρημελήκεε, οὐδέ τί / οἱ διέφερε πληγέντι ἀποθανεῖν· (4) ὁ δὲ παῖς οὗτος ὁ ἄφωνος/ ὡς εἶδε ἐπιόντα τὸν Πέρσην, ὑπὸ δέους τε καὶ κακοῦ ἔρρηξε / φωνήν, εἶπε δέ· Ὤνθρωπε, μὴ κτεῖνε Κροῖσον. οὗτος μὲν δὴ / τοῦτο πρῶτον ἐφθέγξατο, μετὰ δὲ τοῦτο ἤδη ἐφώνεε τὸν / πάντα χρόνον τῆς ζόης. [*Herodotus, The Histories, B1, S85]
  • (3) Conquerida la muralla, un dels perses, doncs, que desconeixia Cresos, anava per tal d'assassinar-lo, Cresos, per un costat, en veure que [aquest home] s'estava apropant, no n'havia fet cas per la desgràcia present, ni tan sols li importava haver de morir colpejat. (4) El seu fill, per l'altre, aquest el mut, tan aviat com s'adonà que el persa se'ls estava apropant, va llençar un crit pel dissort i per la por, va dir: "Home! No matis Cresos!". Aquest, doncs, per una banda, emeté un so per primera vegada, després ja parlava durant tota la seva vida.

• οὐ μόνον... ἀλλὰ καὶ... = no només... sinó que també... [Organitzadors / Conectors]
• • Ἀλλ᾽ ἐμοὶ δοκεῖ τῶν καλῶν κἀγαθῶν ἀνδρῶν ἔργα οὐ μόνον τὰ μετὰ σπουδῆς πραττόμενα ἀξιομνημόνευτα εἶναι, ἀλλὰ καὶ τὰ ἐν ταῖς παιδιαῖς (Xenofont, Simposi, 1.1).
  • Em sembla que no només són dignes de recordar les accions fetes amb diligència dels homes nobles, sinó que també les que es produien en el divertiment.
• μᾶλλον ἢ = Or.Sub.Adverbial Comparativa [+ comparatius (μᾶλλον), superlatius, etc.] introduïda per ἢ
• • οἶμαι οὖν πολὺ ἂν τὴν κατασκευήν μοι λαμπροτέραν φανῆναι εἰ ἀνδράσιν ἐκκεκαθαρμένοις τὰς ψυχὰς ὥσπερ ὑμῖν ὁ ἀνδρὼν κεκοσμημένος εἴη μᾶλλον ἢ εἰ στρατηγοῖς καὶ ἱππάρχοις καὶ σπουδαρχίαις  (Xenofont, Simposi, 1.4)
  • Crec, doncs, que la disposició es mostraria molt més brillant si el nostre saló comptés amb homes purificats respecte a les ànimes com les vostres que amb generals, caps de cavalleries o bé ambicionats per càrrecs públics.
• (οἱ, τό, πολλοί, etc.) μέν... (οἱ, etc.) δὲ... = els uns... els altres... [Organitzadors / Conectors]
• • Τῆς δὲ τροπῆς λαμπρᾶς γεγενημένης πολλοὶ μὲν ζῶντες ἡλίσκοντο, πολλοὶ δὲ καὶ ἀνῃροῦντο [...] (Llucià, Històries Verídiques, 1.17) 
• • Havent-se esdevingut un canvi magnífic, molts, vius, van caure en mans enemigues, molts altres fins i tot foren eliminats.

* N.G. Wilson, Herodoti Historiae (2 vols.), Oxford: Oxford University Press, 2015: vol. 1: 3-436; vol. 2: 439-844. Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0016:002:88279

** J. Burnet, Platonis opera, vol. 3, Oxford: Clarendon Press, 1903 (repr. 1968): St I.309a-362a.  Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0059:022:41539

• • Acusatiu d'Extenció (Espai o Temps) (Amb verbs intransitius)
  • • καὶ ἡμεῖς ἠρόμεθα τίνες εἶεν οἱ πολέμιοι [...]· Ὁ δὲ Φαέθων, φησί, [...] πολὐν ἢδη πρὸς ἡμᾶς πολεμεῖ χρόνον. [Llucià, Històries Verídiques, 1.12]
    • I nosaltres li vam preguntar que qui eren els seus enemics: "Faetó" va respondre "[que] ja [fa] molt de temps lluita contra nosaltres".

• • Acusatiu de Relació (1 ⇣) (sovint amb verbs conjugats o nominals amb valor passiu) = "pel que fa a" (literalment)
• • • οἶμαι οὖν πολὺ ἂν τὴν κατασκευήν μοι λαμπροτέραν φανῆναι εἰ ἀνδράσιν ἐκκεκαθαρμένοις τὰς ψυχὰς ὥσπερ ὑμῖν ὁ ἀνδρὼν κεκοσμημένος εἴη. [Xenofont, Simposi, 1.4]
    • Crec, doncs, que la disposició es mostraria molt més brillant si el nostre saló comptés amb homes purificats respecte a (pel que fa a) les ànimes com les vostres.
  • Acusatiu Absolut (semblant al genitiu absolut: acusatiu + infinitiu sense cap verb personal)
  • • Δόξαν δὲ ἡμῖν καὶ ἔτι πορρωτέρω προελθεῖν [Llucià, Històries Verídiques, 1.11]
    • Ens semblà que havíem d'avançar-hi més encara.
  • Genitiu Absolut (2 ⇣) (cas nominal genitiu + un cas genitiu de participi concordant)
  • • νυκτὸς δὲ ἐπιγενομένης ἐφαίνοντο ἡμῖν καὶ ἄλλαι πολλαὶ νῆσοι πλησίον, αἱ μὲν μείζους, αἱ δὲμικρότεραι, πυρὶ τὴν χροιὰν προσεοικυῖαι. [Llucià, Històries Verídiques, 1.10]
    • Sobrevinguda la nit, a prop de nosaltres anaven apareixent moltes altres illes, unes molt grans, unes altres molt petitones, semblants al foc pel que fa a la seva croma.

• • Datiu Possessiu (3 ⇣) (cas datiu amb el verb εἰμί)
  • • τοι̂ς γὰρ πλουσίοις πολλὰ παραμύθιά φασιν εἰ̂ναι. [*Plato, Republic, 1.329e] 
    • Car diuen que els rics tenen tota mena de comoditats.
  • Datiu Agent [amb participis passius(a) i adjectius verbals(b)]
  • • (a) ἀτὰρ σχεδὸν μὲν οἰ̂δά σοι μισουμένη, / ὅμως δ᾽ ἐρέσθαι βούλομαι: [*Euripides, The Trojan Women, 898]
    • Això no obstant, n'estic gairebé segura que soc odiada per tu, però, tanmateix, vull fer-te una pregunta:
    • (b) [16] πρω̂τον μὲν τοίνυν, ὠ̂ ἄνδρες Ἀθηναι̂οι, τριήρεις πεντήκοντα παρασκευάσασθαι φημὶ δει̂ν, εἰ̂τ᾽ αὐτοὺς οὕτω τὰς γνώμας ἔχειν ὡς, ἐάν τι δέῃ, πλευστέον εἰς ταύτας αὐτοι̂ς ἐμβα̂σιν. [Demòstenes, Filípica 1, 16]
    • En primer lloc, doncs, homes atenesos, dic que cal disposar cinquanta trirrems, després cal que nosaltres mateixos tinguen el parer així, que ha de ser navegat per nosaltres** embarcant-hi, si això és necessari. (literalment)
    • En primer lloc, doncs, homes atenesos, dic que cal disposar cinquanta trirrems, després cal que nosaltres mateixos considerem que hem de navegar tot embarcant-hi, si això és necessari
  • Complement de Règim Verbal (funció que el verb regeix, indicat en el diccionari [+Ac./+Gen./+Dat.])
  • • νυκτὸς δὲ ἐπιγενομένης (Gent. Abs.) ἐφαίνοντο ἡμῖν καὶ ἄλλαι πολλαὶ νῆσοι πλησίον πυρὶ (CRV) τὴν χροιὰν (Ac.Rel.) προσεοικυῖαι. [Llucià, Històries Verídiques, 1.10]
    • Sobrevinguda la nit, a prop de nosaltres apareixien moltes altres illes semblants al foc respecte al seu color.

*Perseus Digital Library. Ed. Gregory R. Crane. Tufts University. http://www.perseus.tufts.edu (accessed May 18, 2023).

** Tal com s'ha discutit el tema de la veu passiva en la secció de llatí, aquí podem optar per convertir el datiu agent en el subjecte pròpiament dit en la nostra traducció, perquè així nosaltres no parlem.

Els Complement Predicatius és poden traduir de diverses formes: participi català (escrit,-a), relativa (que escriu) o bé amb un matís adverbial (quan escriu): Y (Subjecte); X (Complement Directe); A (Complement Predicatiu).

• • λανθάνω + PARTICIPI (predicatiu del subjecte del verb corresponent) = l'acció del participi passa desapercebut respecte un CD, el Complement  Directe pot no aparèixer. En aquesta oració present, el CD implícit és el narrador, el "em (jo)" [με] 👉🏻 Y passa desaparcebut a X fent A

  • • ἐκεῖνο δὲ αὐτῶν ἐθαύμασα, εἰ ἐνόμιζον [με] λήσειν οὐκ ἀληθῆ συγγράφοντες. [Llucià, Històries Verídiques, 1.4]
    • Però, m'hauria sorpès això d'ells, si haguéssin considerat que [em] passarien desapercebuts tot narrant mentides.
  • παύομαι + participi (predicatiu de subjecte) = la persona gramatical deixa de fer l'acció del participi 👉🏻 Y deixa de fer A
  • • [...] <εἰ> καὶ παύσησθε αὐτὸς μὲν οὐδὲν ἕκαστος [ὑμῶν] ποιήσειν ἐλπίζων [...]. [*Demosthenes, Philippic 1, 4 - 7]
    • i si cadascú (de vosaltres) deixés de creure que un mateix no haurà de fer res...
  • τυγχάνω + participi (predicatiu de subjecte) = La persona gramatical presenta una acció resultativa del CP 👉🏻 Y resulta (que) A
  • • καὶ οὐκ ἄν θαυμάζοιμι εἰ [Ἀγάθων] παιδικὰ Παυσανίου τυγχάνει ὤν. (**PLATO, Protagoras. {0059.022})
    • I no em sorprendria si [Agató] resulta ser l'estimat de Pausànies.
  • φαίνομαι + participi (predicatiu del subjecte)=el subjecte del verb sembla, es mostra amb el matís del participi 👉🏻 Y es sembla/es mostra A.
  • • οὐδέ ποτ’ οὖροι  / πνείοντες φαίνονθ’ ἁλιαέες [***HOMERUS, Odyssea. {0012.002}]
    • Ni els vents que bufen a la mar en cap moment es mostraven favorables. (literalment: no es mostraven bufant)
  • φθανω + participi (predicatiu de subjecte) = els subjecte gramatical "avança" algú (CD) fent alguna cosa (CP): respecte a la traducció, es pot traduir el CP com a verb concordant amb el subjecte gramatical de l'oració grega, el verb com a "abans que" + CD = Y avança X fent A
  • 👉🏻  Y verb A abans que X.
  • • Οἱ Ἀθηναῖοι(SBJ.) ἔφθησαν(Verb) τοὺς Πέρσας(CD) ἀφικόμενοι(CP) εἰς τὴν πόλιν(CC-Direcció). [No identificat en la literatura]
    • Els atenesos van avançar els perses arribant a la ciutat. (traducció literal)
    • Els atenesos van arribar a la ciutat abans que els perses. (gir de CP a Verb i Verb traduïr per "abans que" + CD)

*Perseus Digital Library. Ed. Gregory R. Crane. Tufts University. http://www.perseus.tufts.edu (accessed May 8, 2023).

** Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0059:022:16685

*** P. von der Mühll, Homeri Odyssea, Basel: Helbing & Lichtenhahn, 1962: 1-456. Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0012:002:96119

Veure Exemple de l'ús de l'infinitiu en Sintaxi Llatina

• {τῶν ἐν τῇ ἀρχῇ τῇ ἐμῇ ποτε τοὺς ἀπορωτάτους συναγαγὼν}(5 ⇣) ἀβουλήθην ἀποικίαν (CD.2) ἐς τὸν Ἐωσφόρον (CC-Lloc) στεῖλαι (CD.1). [Llucià, Històries Verídiques, 1.12]
• En haver aplegat els més necessitats dels que [es troben] en el meu imperi, vaig voler establir una colònia en l'Eòsfor.

Pel fet de tenir un infinitiu substantivat, tenim més altres possibilitats de construir sintagmes i complicar més la sintaxi, en aquest cas, la substantivació de l'infinitiu amb l'article, anomenat també Infinitiu Articulat, per una banda, facilita detectar els casos en què funcionen com substantius, per l'altra banda, la seva funció: el nominatiu i l'acusatiu desenvoluparan les seves funcions corresponents, però la funció entra en ambigüitat amb el genitiu i datiu, els quals solen denotar un matís de caràcter circumstancial, però cal dir que la tendència de l'infinitiu articulat és amb el cas nominatiu-acusatiu, la del datiu és la menys i a més acostuma dur una preposició per concretar la funció, malgrat això s'ha disposat unes traduccions orientatives:

• •  ARTICLE EN CAS NOMINAIU I ACUSATIU: τό + inf = el fet de deslligar; és la més freqüent
• • αἰτία δέ μοι τῆς ἀποδημίας [ἐστι] [...] τὸ βούλεσθαι μαθεῖν [...]. [LLucià, Històries Verídiques, 1.5]
  • La causa del meu viatge és el fet de voler aprendre.
• • ARTICLE EN CAS GENITIU: τοῦ + infinitiu = (del / pel) fet de deslligar / fet que deslliguin 
  • • τούτοις οὖν ἐντυχὼν ἃπασιν, τοῦ ψεύσασθαι μὲν οὐ σφόδρα τοὺς ἂνδρας ὲμεμψάμην [Llucià, Històries Verídiques, 1.4]
    • En haver-me topat amb totes aquestes coses, doncs, no vaig blasmar excessivament als homes pel fet d'haver explicat mentides.
  • ARTICLE EN CAS DATIU: τῷ + infinitiu = per a deslligar; és la menys freqüent.
  • • [...] εἰδότες οὐ μόνον ἐν τῷ ποιῆσαι τὴν πόλιν εὐδαίμονα τοὺς χρηστοὺς τῶν πονηρῶν διαφέροντας [...] [*Isòcrates, On the Peace, 122]
    • [...] en haver sabut que no només els bons (líders) difereixen dels ineptes en fer una ciutat pròspera [...]

*Perseus Digital Library. Ed. Gregory R. Crane. Tufts University. http://www.perseus.tufts.edu (accessed March 25, 2023).

Les construccions d'infinitiu absolut poden entendre's com a expressions idiomàtiques.

• ὡς (ἔπος) εἰπεῖν [aquesta és freqüent] = per dir-ho així
• • ἐπεὶ οἵ γε πολλοὶ ὡς / ἔπος εἰπεῖν οὐδὲν αἰσθάνονται [...] [Plató, Protàgores, 317 a*]
  • Perquè precisament molts, per dir-ho així, no entenen res [...]

A.M. Harmon, Lucian, vol. 1, Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1913 (repr. 1961): 34-44. Retrieved from: http://stephanus.tlg.uci.edu.sire.ub.edu/Iris/Cite?0062:002:741

• Ἢν δὲ καὶ κατορθώσώ, ἒφη, τὸν πόλεμον (Sg.Masc.) {ὃν (Sg. Masc.) ἑκφέρω νῦν πρὸς τοὺς τὸν ἣλιον κατοιοῦντας}, ἁπάντων εὐδαιμονέστατα παρ´ ἐμοὶ καταβιώσεσθε. [Llucià, Històries Verídiques, 1.12]
• "Si arribo a tenir sort en la guerra la qual ara estic acomplint contra els que habiten el sol, viureu essent els més feliços de tots al meu costat".

• {εἶναι (VERB SUB.) δὲ τὴν γῆν ἐκείνην (SUBJ)} ἔλεγε (VERB PRINCIPAL) {τὴν  ἡμῖν (CI) κάτω (ADV) φαινομένην (APOS.ESPF → ATR) σελήνην (ATRIBUT)}. [Llucià, Històries Verídiques, 1.11]
• Deia també que aquella terra era la lluna la qual ens apareixia abaix [a la terra].

Consultar les explicacions de la mateixa construcció llatina en Sintaxi Llatina.

• Ἐλέγοντο(V.Princ.) δὲ {καὶ ἀπὸ τῶν ὑπὲρ τὴν Καππαδοκίαν ἀστέρων ἣξειν(V.Sub.)}(Const.Personal) Στρουθοβάλανοι μὲν ἑπτακισμύριοι(Subj.), Ἱππογέρανοι δὲ πεντακισχίλιοι(Subj.). [Llucià, Històries Verídiques, 1.13]
• També deien que des dels estels damunt de Capadòcia arribaran set mil estrutobalans i cinc mil hipogèrans.

1.- També anomenat Acusatiu Grec.

2.- El Genitiu Absolut és l'etiqueta que reb un tipus de construcció format per un mot en cas genitiu i un participi en el mateix cas, concordant en gènere i nombre i cas. Sintàcticament i semànticament el mot és el subjecte del participi, cosa que es pot traduir per "Fetes les tasques", si el participi és de present; si és de passat, així: "Havent fetes les tasques".

3.- El Datiu Possessiu és un de les moltes funcions específiques del cas datiu, és, doncs, un tipus de datiu d'interès. Així doncs, en aquest cas la sintaxi consisteix en una estructura composta pel verb copulatiu "εἰμί" amb un cas datiu, en la traducció nosaltres, en català, castellà o anglès, hem de convertir el datiu en el subjecte del verb i aquest verb traduir-lo pel verb "tenir" i en el cas que hi hagi un subjecte en cas nominatiu en grec, la convertim en el Complement Directe del verb "tenir".

4.- L'infinitiu com a substantiu és equivalent al cas acusatiu, generalment, així doncs, només podem trobar casos de substantivació amb l'article en nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu. Tanmateix, com a substantiu amb l'article, també pot formar un singama preposicional amb qualsevol corresponent al seu cas.

5.- (Construcció de Participi concertat amb el Subjecte) = No és una subordinació, es pot traduir per "en + infinitiu", gerundi, etc.

6.- La subordinada de relatiu té antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Pel que fa al cas, no coincideixen perquè el pronom és un element d'una oració diferent, a la qual es flexionarà d'acord amb la seva funció pertinent. En aquest cas coincideixen ambdós en cas acusatiu, però no és una relació a la qual haguem de prestar atenció. Consulta els pronoms relatius.

Tanmateix, podem trobar altres fenòmens, per una banda, a propòsit del pronom relatiu, pot ser un mere determinant o pronom sense funció subordinant, sovint a principi de frase, anomenat pronom prodemostratiu, entre altres coses segons la gramàtica de capçalera. Per una altra banda, respecte a la oració de relatiu, pot estar substantivada, sobretot amb el pronom-determinant article, la qual també substantiva a l'infinitiu i qualsevol element gramatical. Així doncs, l'oració de relatiu substantivada complirà la funció pròpia d'un substantiu: Subjecte, Complement Directe, Atribut o Aposició principalment, després altres més com Complement de Règim Verbal, Complement Predicatiu, etc.

7.- La subordinada d'infinitiu es caracteritza per la presència d'un infinitiu envoltat d'acusatius, una de les quals serà el subjecte de l'infinitiu, les altres depenen si és un verb copulatiu, que serà atribut, si és un verb transitiu, que serà un Complement Directe o Complement Predicatiu, o bé si és un intransitiu, que pot ser un Complement de Règim Verbal o bé un Complement Predicatiu. Tot i que la fòrmula més freqüent és un Subjecte i un Complement Directe. En aquesta oració desapareixen les regles de concordança de gènere i nombre i persona respecte subjecte i verb però és manté la concordança de gènere i nombre entre aposicions, predicatius i atributs.

En última instància, és totalment necessari tenir clar que qualsevol forma verbal nominal (participi & infintiu & adjectius verbals) pot tenir elements en relació de dependència (SBJ, CD, CI, CC, CRV, CP, APS, etc.), així doncs, cal ser molt rigorós en identificar primer en un període oracional totes les formes verbals (personals i impersonals/nominals) per tal de relacionar la resta d'elements amb qui li pertoqui. Evidentment no tots els elements depenen d'una forma verbal com el CN, CAdj, CAdv, és a dir, s'ha d'aclarir si es els elements es refereixen a un mot no verbal o a un mot verbal.