Lingüística General

Taula 1: Estratigrafia dialectal del català

Les llengües, des de les seves realitats en el passat, no han tingut pròpiament una consciència sobre ella mateixa per part de la majoria dels parlants per tal de fer-se preguntes de la mateixa. Tenint present això, amb el pas del temps ha hagut persones que s'han dedicat a l'estudi de la seva pròpia llengua fins al punt de crear normatives que dictaminen l'ús correcte.

Així doncs, les normatives gramaticals i lingüístiques han intentat establir una base estàndart d'aprentatge i d'ús; tot i  les variacions que pot tenir una llengua, com el cas del grec, després dels seus inicis al 3.000 aC no van ser unificades, els dialectes, durant època clàssica el 400 aC. Paral·lament amb la llengua parlada, la llengua escrita no va tenir lloc pròpiament fins a l'època arcaica el 1.100-800 aC, que d'igual manera tenia les seves varietats ortogràfiques lligada a la varietat dialectal.

Taula 2: Estratigrafia dialectal del grec clàssic

Dins de la filologia i la lingüística, on s'estudien aspectes com la dialectologia, ortografia, i entre altres més dimensions d'un sistema comunicatiu, acadèmics com Williams Jones o Joseph Greenberg no solament s'han dedicat en aquests estudis sinó que també han tractat d'establir relacions entre les llengües mitjançant la gramàtica comparada (veure taula 3). Fet que, arrel dels estudis d'aquests i d'altres, han agrupat les llengües, primerament, en grups lingüístics entre aquelles que més semblança tenen.

Figura 6-7-8-9: Famílies lingüístiques

Taula 5: Comparació de lèxic entre llengües indoeuropees

• L'ús d'asteriscos a inici de paraules indoeuropees indicia una reconstrucció.
• Respecte a la llengua tocaria, s'indica amb A o B respecte a la zona on es va parlar.
• Aquesta taula comparativa no recull les llengües fragmentràries.

Taula 6: Classificació de les llengües indoeuropees

*Les classificacions de les branques de l'indoeuropeu són molt més complexes. La primera distribució de subgrups de l'indoeuropeu fou fet per l'alemany August Schleicher, en què no incloïa l'armeni, l'hitita (o grup Anatoli) ni el tokhari.

**Per una altra banda, hi ha altres llengües indoeuropees que són anomenades fragmentàries, segons el llibre Indo-European Linguistic (James Clackson 2007) i Handbook of Comparative and Historical Indo-European Linguistics (2017), degut a la mínima informació rebuda.

***Dins de les llengües aïllades, el grec, car que tingué tot un sistema dialectal arreu europa oriental, s'acostuma a designar un grup hel·lènic que enten tot el conjunt d'aquests com una evolució de la llengua comuna a totes elles (PROTO-GREC), variacions que desemboquen en el grec modern d'avui en dia. A més a més també s'inclou en aquest grup el micènic (Linial B).

****Existeix una corrent hipotètica que classifica el subgrup celta i itàl·lic sota una mateix subgrup.

A partir de la teoria de l'indoeuropeu i de les migracions d'aquestes cultures prehistòriques arreu del territori europeu i parts d'Àsia, concretament a la península itàl•lica (nom amb què es correspon la branca que pertany el llatí), trobem en el poble llatí l'origen d'una gran part de les llengües d'Europa, com el Espanyol, evolució del llatí. Aquesta llengua clàssica i el seu poble el qual acabà extenent la seva hegemonia arreu europa imposant la seva llengua, la qual es barrejà amb altres dels territoris conquerits, cosa que amb el pas del temps acaba desembocant en les llengües romàniques modernes com el francès, italià, … Cal dir també que la branca itàl•lica s'acostuma a fusionar amb la branca cèltica (branca italicocèltica).

Taula 7: Classificació de les llengües itàl·liques

Taula 8: Classificació de llengües romàniques a partir de la llengua principal derivada del llatí.

Fent "clic" damunt de la llengua podràs veure, geogràficament, en quina part del món es parla.

Taula 9: Comparació lèxica entre llengües romàniques

Figura 17-18-19: llengües romàniques

Taula 10: Grup hel·lenístic

El grec d'avui dia cap al 500 aC tingué diferents varietats, amb perspectiva lingüística pot ser afirmat que les mateixes variancions evolucionaren d'un "proto-grec". Aquest mateix concepte és la prova abstracta de classificar els dialectes grecs dins de la família indoeuropea amb un grup anomenat hel·lènic.

Taula 11: Proto-grec

Tot aquest conjunt de llengües marcades amb color són les que mitjançant el seu corpus lèxic serveixen per fer aquestes activitats de reconstruccions de prot-llengües.

Anomenem a la llengua llatina i a la llengua grega flexives per diferents motius:

• Algunes categories gramaticals, fan ús de terminacions per complir diferents funcions sintàctiques en una oració.
• Podem distingir el gènere (masculí, femení i neutre) i nombre (singular i plural) com a accidents gramaticals causats per terminacions.
• La morfologia verbal utilitza desinències personals (terminacions que denoten la persona i nombre).

1.- Introducció a la lingüística

• Pere J. Quetglas. Elementos básicos de filología y lingüística latinas. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006 (Assaig) (Castellà)

2.- Llengües del món

• Maria-Pilar Perea & Germà Colón Domènech, ESTRATIGRAFIA DIALECTAL, Universitat de Barcelona (Web) (Català)
• Vít Bubeník, The phonological interpretation of Ancient Greek: A pandialectal analysis (1983), University of Toronto (Assaig) (Anglès)

3.- Família indoeuropea i subgrups de l'indoeuropeu

• James Clackson 2007, Indo-European Linguistics (Assaig) (Anglès)
• Handbook of Comparative and Historical Indo-European Linguistics, 2017 (Assaig) (Anglès)