La ὕβρις (hybris)

La ὕβρις (hybris), representada per la dea Ate, és un terme del grec antic que vol dir orgull i supèrbia, terme que en el món hel·lènic servia per emmarcar a aquells personatges que prenien una gran desmesura en els seus actes o bé presentaven una actitud arrogant davant de les seves víctimes.

Aquestes actituds eren castigades per la societat com també pels déus, tot i que els casos de supèrbia eren més presents entre els personatges en relació amb les divinitats atès que volien igualar-s'hi. D'igual manera podem comparar aquestes explicacions amb algú que creu fer les coses de millor manera que els altres, com el cas d'Aracne que va dir que era millor teixidora que la dea Atena, i aquesta l'acabà convertint en aranya.

El concepte clàssic, en la seva evolució, és considerat per les religions un pecat, com el cas de Llucifer que va voler igualar el poder dels àngels i de Déu, fet que fou condemnat a l'infern des d'on crea temptació als homes a la seva imitació, fet del qual sorgeix el concepte del pacte amb el dimoni. També passà en el cas d'Adam i Eva, expulsats de l'Edèn per haver pres el fruit prohibit, temptat per una serp, cosa que pot fer pensar que era el dimoni en persona (Llucifer).

Per una altra banda, Tàntal fou còmplice i ocultà el mastí d'or que Pandàreu robà a Zeus, que fou creat per Hefest a Rea. Assabentat d'això, l'acabà condemnant al tàrtar en un llac ple d'aigua fins, gairebé, la seva boca sota un arbre amb fruites. Cada cop, desesperat per la gana i la set, volia menjar una fruita o beure aigua, aquests, s'allunyaven d'ell.

No obstant això, els descendents de Tàntal foren cometent crims que portà venjances rere altres: de Pèlops a Atreu, Agamèmnon, finalitzaren amb Orestes, el qual fou jutjat i absolt a l'Areòpag.

També hi hagué altres com la germana de Pòelops, Níobe, convertida en pedra després de l'assassinat de les seves filles per Apol·lo i Àrtemis per haver-se considerat més fèrtil que la dea. Com també el seu net, fill de Tiestes, Egist. El qual conspirà amb Clitesmetra en l'assassinat d'Agamèmnon, ja que, per una banda, els seus germans foren assassinats pel seu pare Atreu, i per l'altra banda, Agamèmnon assassinà la filla comuna amb Clitemnestra, Ifigènia, i portà a una amant a casa seva, Cassandra.

Finalment, tots aquests crims i venjances finalitzen amb el fill d'Agamèmnon, Orestes, qui acabà venjant el seu pare amb l'assassinat de la seva mare i el seu amant, Egist. Aquests fets que giren al voltant de l'última descendència de Tàntal, Agamèmnon, són narrats en la trilogia d'Èsquil, L'Orestea.