Graus de l'adjectiu Grec Antic

Com és costum en la notra llengua, el català, i també en altres llengües com l'anglès o el llatí, els adjectius poden graduar-se en sentit positiu, l'adjectiu natural que califica un substantiu; o bé en grau comparatiu que, llavors, tindrà una característica morfològica i sintàctica que va més enllà de calificar només un substantiu. D'igual manera passa amb el grau superlatiu.

Així doncs, en grec s'usa la terminació -τερος, -τερα, -τερον pel comparatiu i -τατος, -τατη, -τατον pel superlatiu:

Realment, els casos més rellevants per a l'aprenentatge dels graus de l'adjectiu són les formes en color blau, atès que l'adjectiu positiu incorpora les terminacions pròpies corresponents.

• Alguns mots afegeixen aquest infix -εσ- entre arrel i desinència corresponent regular (adjectius nasals 2a classe i contractes d'òmicron), hi  ha alguns que també afegeixen -αι- (alguns adjectius de primera classe).
• També, algunes vocals de l'última síl·laba radical poden fer un allargament orgànic atès que en el moment d'afegir els morfemes corresponents, no hi ha cap vocal llarga en la paraula novament graduada.
• Els adjectius de la segona i tercera classe, afegeixen els morfemes corresponents directament a l'arrel (adjectius nasals 3a classe, sibilants i vocal feble).

Els adjectius graduats porten complements:

• El segon terme de la compració del grau comparatiu té dues possibilitats:
• • genitiu sense preposició
  • la conjunció "ἤ" seguida del segon terme concordat en cas, nombre i gènere amb el seu antecedent
• El segon terme de la compració del grau superlatiu:
• • genitiu sense preposició

Els adjectius irregulars afegeixen la terminació -ιων, ιον per al comparatiu i -ιστος, ιστη, ιστον pel superlatiu.

En la primera taula, hi ha adjectius que usen les terminacions -ιων, ιον pel comparatiu i -ιστος, ιστη, ιστον pel superlatiu. També cal fixar-se en la terminació del superlatiu, que s'assembla molt a la terminació superlativa que heretarà el llatí "-issimus,a, um" i la que usem en època actual, especialment pel català "-íssim,a" i el español "-íssimo, a".

També, cal especificar que els compratius que usen les terminacions -ιων, ιον; poden usar la terminació -ιοσ- per a l'acusatiu singular masculí i femení com també pel nominatiu, vocatiu i acusatiu plural del masculí i femení per una banda, i per l'altra el neutre; obtindríem aquest resultat:

• ἡδίων= ac. sg. masc-fem.: ἡδίονα / ἡδίοσ-α= ἡδίω
• nominatiu, vocatiu, acusatiu plural:
• • masculí i femení= ἡδίονες / ἡδίοσ-ες = ἡδίους
  • neutre= ἡδίονα / ἡδίοσ-α= ἡδίω

Així doncs, aquests adjectius, com els irregulars de la segona taula, en el grau comparatiu tindran dues terminacions corresponents als paradigmes dels adjectius nasals amb allargament orgànic. En canvi, el superlatiu, matindrà les seves tres terminacions i referència amb els paradigmes dels adjectius de primera classe.

*Aquest canvi ortogràfic de la "θ" a "τ" és deu per la llei de Grassmann.

Aquests adejctius són els que són pròpiament irregulars, tal i com es mencionen en les gramàtiques, jo mateix he utilitzat com a referència el del Jaime Berenguer Amanós. Així doncs, pel que fa a les paraules utlitzades en el comparatiu i superlatiu, són paraules d'arrels semblants a la paraula positiva i al seu significat.

* Clarament, pel manteniment de la seva arrel en els dos graus, en aquest cas pot considerar-se com els que assimilen irregularment.