Morfologia nominal: Substantius

PDF

MORFOLOGIA SUBSTANTIVA

MORFOLOGIA ADJECTIVA

GRAUS DE L'ADJECTIU

El grec, com a llengua flexiva, utilitza les declinacions (morfemes) per indicar el cas d'un substantiu (també d'un adjectiu, pronom, ...).

L'Enunciat: Per poder saber de quina declinació és, et donen un enunciat (de la paraula) en cas Nominatiu i Genitiu singular.

DECLINACIONS EXISTENTS:

Temes en -α/η i masculina
Temes en -ο
Temes en consonant(-β,-π,-φ / -δ,-τ,-θ,-ντ / -γ,-κ,-χ / -ρ,-λ / -ν / -ς) i vocal (-ι,-υ / -ευ, -αυ, ου / ω)

ELS SUBSTANTIUS NEUTRES;

Hi ha substantius que s’anomenen neutres perquè no són masculins ni femenins. Per tant, segueixen una declinació pròpia, però, només s’alteren el nominatiu, vocatiu i acusatiu singular i plural, fent que els altres casos segueixin el model normal. Si una paraula és neutre s’indica amb l’abreviatura (n) o (neutr) o bé amb l'article neutre singular (τό).

Quadre de totes les declinacions:

Masculins i femenins:

SINGULAR

Casos

1a declinació

2a declinació

3a declinació

-α*1/η

-ο

consonàntic

vocàlic

oclusives

líquides

nasals

sibilants

semivocal

diftong

Labial

(-β / -π / -φ)

Dental

(-δ /-τ /-θ)

Gutural

(-γ / -κ / -χ)

-ρ / -λ

-ν

-ντ

-ς

-ι

-ευ

χώρα-

μάχη-

δόξα-

νεανία-

ποιητή-

δῆμο-

φλέβ-

παῖδ-

γέροντ-

φύλακ-

ῥῆτορ-

ἡγεμόν-

τριῆρες-

πόλι-

βασιλεῦ-

Nominatiu

χώρα

μάχη

δόξα

νεανίας

ποιητής

δῆμος

φλέ-ψ

παῖ-ς

φύλα-ξ

ῥήτωρ

ἡγεμών

γέρων

τριήρης

πόλις

βασιλεύς

Vocatiu

χώρα

μάχη

δόξα

νεανία

ποιητά

δῆμ-ε

φλέ-ψ

παῖ

φύλα-ξ

ῥῆτορ

ἡγεμόν

γέρον

τριῆρες

πόλι

βασιλεῦ

Acusatiu

χώραν

μάχην

δόξαν

νεανίαν

ποιητήν

δῆμον

φλέβα

παῖδα

φύλακa

ῥήτορα

ἡγεμόνα

γέροντα

τριήρ-η

π´όλιν

βασιλέ-α

Genitiu

χώρας

μάχης

δόξ-ης

νεανί-ου

ποιητ-οῦ

δήμου

φλεβός

παιδός

φύλακ-ος

ῥήτορος

ἡγεμόνος

γέροντος

τριήρ-ους

πόλε-ως

βασιλέ-ως

Datiu

χώρᾳ

μάχῃ

δόξ-ῃ

νεανίᾳ

ποιητῇ

δήμ-ῳ

φλεβί

παιδί

φύλακι

ῥήτορι

ἡγεμόνι

γέροντι

τριήρε-ι

πόλε-ι

βασιλε-ῖ

1a declinació: Si la -α és impura, es transforma en >η /// -α és impura quan no acaba (ρα, ια, εα)
3a declinació (líquida, nasal i sibilant): s'allarguen les últimes vocals
- Cal dir que les paraules sibilants són les més difícils de detectar dins d'una oració o frase.
En aquestes taules generals només trobareu un guió o negreta entre arrel i desinència en cas d'haver hagut algun fenòmen vocàlic o consonàntic.

PLURAL

Casos i

articles

1a declinació

2a declinació

3a declinació

-α/η

-ο

consonàntic

vocàlic

oclusives

líquides

nasals

sibilants

semivocal

diftong

Labial

(-β,-π,-φ)

Dental

(-δ,-τ,-θ)

Gutural

(-γ,-κ,-χ)

-ρ

-ν

-ντ

-ς

-ι

-ευ

NOMINATIU I

VOCATIU

χῶραι

μάχαι

δόξαι

νεανίαι

ποιηταί

δῆμοι

φλέβες

παῖδες

φύλακες

ῥήτορες

ἡγεμόνες

γέροντες

τριήρε-ις

πόλε-ις

βασιλε-ῖς/

βασιλῆς

ACUSATIU

χώρας

μάχας

δόξας

νεανίας

ποιητάς

δήμους

φλέβας

παῖδας

φύλακας

ῥήτορας

ἡγεμόνας

γέροντας

τριήρε-ις

πόλε-ις

βασιλέ-ας

GENITIU

χωρ-ῶν

μαχ-ῶν

δόξ-ῶν

νεανι-ῶν

ποιητ-ῶν

δήμ-ων

φλεβῶν

παιδῶν

φυλάκων

ῥήτορων

ἡγεμόνων

γερόντων

τριήρ-ων

πόλε-ων

βασιλέ-ων

DATIU

χώραις

μάχαις

δόξαις

νεανίαις

ποιηταῖς

δήμοις

φλε-ψί

παι-σί

φύλα-ξι

ῥήτορσι

ἡγεμό-σι

γέρο-υσι

τριήρε-σι

πόλε-σι

βασιλεῦσι

Tots els datius plurals de la tercera declinació poden portar incorporar la -ν, sobretot en final de paraula o bé davant de vocal.

NEUTRES (τό):

SINGULAR
Casos i articles	2a declinació	3a declinació
	-ο	Consonàntic			Vocàlic
		Οclusives	líquida	Sibilant	semivocàlic
		Dental	Vibrant	Sigmàtic	semivocàlic
		-τ	Vibrant	Sigmàtic	-ε
		-τ	-ρ	-ς	-ε
	αντρο- (cova)	ἄγαλματ- (estàtua)	ἔαρ- (sang)	γενεσ- (llinatge)	ἄστε- (ciutat)
NOMINATIU, VOCATIU I ACUSATIU	ἄντρο-ν	ἄγαλμα(τ)	ἔαρ	γέν(εσ)-ος	ἄστ(ε)-υ
PLURAL
NOMINATIU, VOCATIU I ACUSATIU	ἄντρ(ο)-α	ἀγάλματ-α	No fan plural.	γέν[εσ-α]-η	ἄστ(ε-α)η

1a Declinació (-α*/η) i masculina:

La primera declinació engloba les paraules terminades en -α *[pura (I) i impura (II)], les acabades en -η (III) i les masculines en -α (I) i en -η (II) que només declinen diferent en el cas genitiu. En total existeixen cinc tipus de model, força semblants, de la primera declinació.

*Que vol dir -α pura i impura?

Pura → abans d'-α troben (ρ, ι, ε)

Impura → si no es compleix la regla de la pura i per tant en el cas genitiu i datiu singular "α" passa a ser "η".

Aquesta regla també s'aplica a les paraules en -a del gènere masculí.

Terminacions

Casos:	Singular					Plural
	Femenina			Masculina		Femenins i Masculins
	I -α pura	II -α impura	III -η	I -α	II -η	Femenins i Masculins
Nominatiu	-α	-α	-η	-ας	-ης	-αι
Vocatiu	-α	-α	-η	-α	-α	-αι
Acusatiu	-αν	-αν	-ην	-αν	-ην	-ας
Genitiu	-ας	*-ης	-ης	-ου	-ου	-ῶν
Datiu	-ᾳ	*-ῃ	-ῃ	-ᾳ	-ῃ	-αις

Exemples:

Abans de tot, cal dir que el genitiu de la primera declinació sempre porta un accent circumflex. I, el mot χωρα- (terra) servirà com a model de l'alfa pura; δοξα- (opinió) servirà per a la impura; μαχη- (batalla) per al model en heta; mentre que νεανια- (jove) per a les masculines en alfa i ποιητη- (poeta) per a les masculines en heta.

Casos:	Singular					Plural
	Femenina			Masculina		Temes en -α* / -η	Masculina
	I pura	II impura	III heta	I alfa	II heta	Ι, ΙΙ, ΙΙΙ	Ι, ΙΙ
Nominatiu	χώρα-∅	δόξα-∅	μάχη-∅	νεανία-ς	ποιητή-ς	χῶρα-ι δόξα-ι μάχα-ι	νεανία-ι ποιητα-ί
Vocatiu	χώρα-∅	δόξα-∅	μάχη-∅	νεανία-∅	ποιητά	χῶρα-ι δόξα-ι μάχα-ι	νεανία-ι ποιητα-ί
Acusatiu	χώρα-ν	δόξα-ν	μάχη-ν	νεανία-ν	ποιητή-ν	χώρα-ς δόξα-ς μάχα-ς	νεανία-ς ποιητά-ς
Genitiu*	χώρα-ς	δόξη-ς	μάχη-ς	νεανίου	ποιητοῦ	χωρ-ῶν δοξ-ῶν μαχ-ῶν	νεανιῶν ποιητῶν
Datiu*	χώρᾳ	δόξῃ	μάχῃ	νεανίᾳ	ποιητῇ	χώρα-ις δόξα-ις μάχα-ις	νεανία-ις ποιητα-ῖς

* En el genitiu i datiu singulars té variació en la vocal temática en funció de si és alfa pura o alfa impura.
Del mateix mode, podem trobar altres desinències pel genitiu singular acabada en ou, estrictament per a les paraules masculines. Tanmateix, aquesta afegeixen una sigma en el nominatiu. Cal tenir present, també, que les masculines d'heta fan el vocatiu singular amb alfa.

2a Declinació (-ο) i neutres:

La segona declinació grega comprén, en la seva majoria, paraules masculines. I les seves desinències serviran per a la formació de molts tipus d'adjectius, quasi sempre present amb la primera declinació, pel que fa als enunciats adjectivals. A més a més, en la segona declinació poden donar-se un tipus de paraules que s'anomenen contractes de la segona declinació, que consisteix en la contracció pel contacte de l'arrel en ómicron o en épsilon que amb els morfemes de la declinació.

Terminacions

Casos:	Singular		Plural
Casos:	Masculí-Femení	Neutres	Masculí-Femení	Neutres
Nominatiu	-ον	-ον	-οι	-α
Vocatiu	-ε		-οι
Acusatiu	-ον		-ους
Genitiu	-ου	-ου	-ων	-ων
Datiu	-ῷ	-ῷ	-οις	-οις

Exemples:

A diferència de la declinació anterior, en aquest es distingeix el gènere neutre caracteritzat per seguir una mateixa terminació en els Nominatiu, Vocatiu i Acusatiu singular i una diferent en el plural. Pel gènere neutre podem seguir el model de la paraula ἄντρο- (cova), o bé per a les formes masculines la paraula δῆμο- (poble).

Casos:	Singular		Plural
Casos:	Masculí	Neutres	Temes en -o	Neutres
Nominatiu	δῆμο-ς	ἄντρο-ν	δῆμο-ι	ἄντρα
Vocatiu	δῆμε		δῆμο-ι
Acusatiu	δῆμο-ν		δήμο-υς
Genitiu	δήμο-υ	ἄντρο-υ	δήμων	ἄντρων
Datiu	δήμῳ	ἄντρῳ	δήμο-ις	ἄντρο-ις

A més a més, cal afegir dos models més que, una correspon amb les paraules contractes, per exemple περίπλους, que vol dir viatge i el fet de tronar al punt de partida; i l'altre correspon amb paraules que segueixen allò que s'anomena declinació àtica, com λεώς que vol dir multitud.

Casos:	Singular		Plural
Casos:	model contracte	model àtic	model contracte	model àtic
Nominatiu	περίπλους	λεώς	περίπλοι	λεῴ
Vocatiu	περίπλου	λεώ	περίπλοι	λεῴ
Acusatiu	περίπλουν	λεών	περίπλους	λεώς
Genitiu	περίπλου	λεώ	περίπλων	λεών
Datiu	περίπλῳ	λεῴ	περίπλοις	λεῴς

Per una banda, les paraules contractes també poden tenir l'arrel acabada en épsilon, tot i que l'exemple és una acabada en ómicron, per exemple la paraula ὀστεον, os o pinya [d'un fruit]. Per una altra banda, la declinació àtica pateix un fenòmen anomenat metàtesi que consisteix en la transferència de la llargada de l'última vocal cap a la primera (ληός>λεώς), però l'accent no es veurà alterat sinó que es matindrà tal i com apareix al nominatiu.

3a declinació

Latine Evropa — Quadre amb les consonants de la tercera declinació grega

Desiències generals	Singular		Plural
Desiències generals	masculí&femení	neutre	masculí&femení	neutre
Nominatiu	-ς / allargament	-∅	-ες	-α
Vocatiu	-ς / allargament / ∅		-ες
Acusatiu	-ν / α		-ας / -ες / -ς
Genitiu	-ος		-ων
Datiu	-ι		-σι(ν)

La tercera declinació compren substantius de tema consonàntic, la seva gran majoria, i els de tema vocàlic. És important distingir un fenòmen del nominatiu singular, que es pot donar també al vocatiu singular, anomenat allargament; aquest pot ser orgànic si el nominatiu singular no ha afegit una sigma, cosa que trobarem vocals llargues pròpies de l'alfabet (ω, η). En el cas d'afegir-hi sigma, l'allargament és compensatori i llavors ens trobarem amb diftongs com ει/ου o bé amb una alfa que serà llarga; allargaments que frequencien en els temes consonàntics. D'altra banda, tots els mots de la tercera declinació fan el genitiu en -ος.

1.- Consonàntica:

1.1.- Labials, Dentals i Guturals

Dins de la tercera declinació, començarem amb les paraules de tema consonant, així doncs el primer grup de paradigmes serà la declinació de les oclusives, anomenades així per la terminació de l'arrel en consonants oclusives labials, dentals i guturals.

Aquesta declinació es caracteritza per la transformació d'una consonant oclusiva simple per la seva doble corresponent pel contacte amb una sigma. Amb l'únca diferència que les dentals no pateixen cap transformació, sinó que cauen amb contacte amb sigma. Per tant aquests fenòmens els trobarem al nominatiu, vocatiu singular i en el datiu plural.

Així doncs, utilitzarem la paraula φλέβ- (vena) com a model de les labials, com παῖδ- (nen) i ἄγαλματ- (estàtua) per a les dentals i φύλακ- (vigilant) per als gutuals. Finalment, cal recalcar que el gènere neutre només es dona en les paraules dentals.

Casos:	Singular				Plural
	Labial (β, π, φ)	Dental (δ, τ, θ)		Gutural (γ, κ, χ)	Labial	Dental		Gutural
	Labial (β, π, φ)	masculí	neutre	Gutural (γ, κ, χ)	Labial	masculí	neutre	Gutural
Nominatiu	φλέψ	παῖς	ἄγαλμα	φύλαξ	φλέβ-ες	παῖδ-ες	ἀγάλματ-α	φύλακ-ες
Vocatiu	φλέψ	παῖ	ἄγαλμα	φύλαξ	φλέβ-ες	παῖδ-ες	ἀγάλματ-α	φύλακ-ες
Acusatiu	φλέβ-α	παῖδ-α	ἄγαλμα	φύλακ-α	φλέβ-ας	παῖδ-ας	ἀγάλματ-α	φύλακ-ας
Genitiu	φλεβ-ός	παιδ-ός	ἀγάλματ-ος	φύλακ-ος	φλεβ-ῶν	παιδ-ῶν	ἀγάλματ-ων	φυλάκ-ων
Datiu	φλεβ-ί	παιδ-ί	ἀγάλματ-ι	φύλακ-ι	φλεψί	παισί	ἀγάλμασι	φύλαξι

1.2.- Llíquides i Nasals

Consegüentment, altres paradigmes dins de la tercera declinació són, per una banda, les d'arrel líquida (λ,ρ), i per l'altra la nasal (ν ο ντ).

Aquests paradigmes es caracteritzen, en primer lloc, per conservar la consonant temàtica en tots els casos, tot i que n'hi ha algunes paraules que tenen un alteració en l'arrel que s'anomena síncopa. En segon lloc, el nominatiu singular de tots els paradigmes l'última vocal acostuma a tenir un allargament orgànic, tret del grup de -ντ que serà compensatori en el cas d'afegir una sigma. Tanmateix, la declinació en -ντ tindrà sempre un allargament compensatori en la vocal en contacte amb el morfema del datiu plural.

Pel que fa als exemples, utilitzarem ρητορ- (orador) i ἅλς per als paradimes líquids; i ηγεμον- (poder) i γεροντ- (ancià) per als nasals.

Casos:	Singular				Plural
	Líquides		Nasals		Líqides		Nasals
	-ρ	-λ	-ν	-ντ	-ρ	-λ	-ν	-ντ
Nominatiu	*ῥήτωρ	ἅλ-ς	ἡγεμών	γέρων	ῥήτορ-ες	ἅλ-ες	ἡγεμόν-ες	γέροντ-ες
Vocatiu	ῥῆτορ	ἅλ-ς	ἡγεμόν	γέρον	ῥήτορ-ες	ἅλ-ες	ἡγεμόν-ες	γέροντ-ες
Acusatiu	ῥήτορ-α	ἅλ-α	ἡγεμόν-α	γέροντ-α	ῥήτορ-ας	ἅλ-ας	ἡγεμόν-ας	γέροντ-ας
Genitiu	ῥήτορ-ος	ἁλ-ός	ἡγεμόν-ος	γέροντ-ος	ῥητόρ-ων	ἁλ-ῶν	ἡγεμόν-ων	γέροντ-ων
Datiu	ῥήτορ-ι	ἁλ-ί	ἡγεμόν-ι	γέροντ-ι	ῥήτορ-σι	ἁλ-σί	**ἡγεμό-σι	γέρο-υσι

* Tots els mots que començen per ro tenen esperit aspre.

** Els mots en nasal en el datiu plural no pateixen cap fenòmen fonètic, només cau la nasal i afegixen sigma + iota, no confondre amb el datiu plural dels del grup en ni + tau, que llavors la vocal augmenta compensatòriament, just l'exemple del costat.

1.3.- Sibilants

Finalment, podem concloure la tercera declinació consonàntica amb les paraules de tema sibilant, aquelles que acaben amb una sigma. Sovint, la consonant cau per la seva posició intervocàlica, cosa que la vocal precedida de la consonant farà contraccions amb els morfemes. Així doncs, utilitzarem el mot τριῆρες- (vaixell de tres rems) per aquests paradigmes i el mot γένες- (llinatge) per als de gènere neutre. Tot i així hi ha un tipus de paraules que acaben en -ας, llavors, tenen les seves particularitats com κρέας, κρέως (carn).

Casos:	Singular			Plural
	femení -ες	neutre		femení -ες	neutre
	femení -ες	-ες	-ας	femení -ες	-ες	-ας
Nominatiu	τριήρης	γένος	κρέας	τριήρ-εις	γένη	κρέα
Vocatiu	τριῆρες	γένος	κρέας	τριήρ-εις	γένη	κρέα
Acusatiu	τριήρη	γένος	κρέας	τριήρ-εις	γένη	κρέα
Genitiu	τριήροῦς	γένους	κρέως	τριήρ-ων	γένων	κρεῶν
Datiu	τριήρε-ι	γένε-ι	κρέᾳ	τριήρε-σι(ν)	γένε-σι(ν)	κρέασι(ν)

2.- Vocàlica:

La segona part de la tercera declinació, la comprenen els paradimes acabats en vocal, per una banda els de vocal feble o semívocàlics, per una altra banda, els de diftong. Entre aquest paradigmes podem trobar altres paraules anomades de terminació en ómega, tot i que poden correspondre als que en l'arrel conserven -ω que tindrá singular i plural, els d'arrel en -οι i els -ος, aquesta última només té un model αἰδώς, que només declinen en singular.

Així doncs, utilitzarem els mots πόλι- (ciutat), πῆχυ (colze) i ἄστε- (ciutat) per als vocals febles. Com ἥρω- (heroi), πειθοί- (persuasió) i αἰδoς- (pudor, vergonya) per als de terminació en ómega.

2.1.- Semivocàlic o vocal feble

Casos:	Singular						Plural
	Tema -ι	Tema -υ	neutre	Tema -ω			Tema-ι	Tema -υ	neutre	Tema -ω
	Tema -ι	Tema -υ	neutre	-ω-	-οι-	-ος-	Tema-ι	Tema -υ	neutre	-ω-
Nominatiu	πόλι-ς	πῆχυ-ς	ἄστυ	ἥρως	πειθώ	αἰδώς	πόλε-ις	πήχε-ις	ἄστη	ἥρωες
Vocatiu	πόλι-∅	πῆχυ-∅	ἄστυ	ἥρως	πειθοῖ	αἰδώς	πόλε-ις	πήχε-ις	ἄστη	ἥρωες
Acusatiu	πόλι-ν	πῆχυ-ν	ἄστυ	ἥρωα\|ἥρω	πειθώ	αἰδώ	πόλε-ις	πήχε-ις	ἄστη	ἥρωας
Genitiu	πόλε-ως	πήχε-ως	ἄστε-ως	ἥρωος	πειθοῦς	αἰδοῦς	πόλε-ων	πήχε-ων	ἄστε-ων	ἡρώων
Datiu	πόλε-ι	πήχε-ι	ἄστε-ι	ἥρωι\|ἥρῳ	πειθοῖ	αἰδοῖ	πόλε-σι(ν)	πήχε-σι(ν)	ἄστε-σι(ν)	ἥρωσι(ν)

2.2.- Temes en diftong

En canvi, per als models en diftong utilitzarem les paraules βασιλεῦ- (rei), γραῦ- (anciana) i βοῦ- (bou).

Casos:	Singular			Plural
Casos:	Tema -ευ	Tema en -αυ	Tema en -ου	Tema -ευ	Tema en -αυ	Tema en -ου
Nominatiu	βασιλεύ-ς	γραῦς	βοῦς	βασιλε-ῖς	γραές	βοές
Vocatiu	βασιλεῦ	γραῦ	βοῦ	βασιλε-ῖς	γραές	βοές
Acusatiu	βασιλέ-α	γραῦν	βοῦν	βασιλέ-ας	γραῦς	βοῦς
Genitiu	βασιλέ-ως	γραός	βοός	βασιλέ-ων	γραῶν	βοῶν
Datiu	βασιλε-ῖ	γραΐ	βοΐ	βασιλεῦ-σι(ν)	γραυσί(ν)	βουσί(ν)

Paraules irregulars:

2a Declinació		ὁ	**υἱός, υἱoῦ (fill)
3a declinació	Oclusives	ὁ	ἀστήρ, ἀστέρος (estrella)
		ὁ	πούς, ποδός (peu)
		ἡ	νύξ, νυκτός (nit)
			γυνή, γυναικός (dona)
			*θρίξ, τριχός (cabell)
		τό	γάλα, γάλακτος (llet)
			γόνυ, γόνατος (genoll)
			δόρυ, δόρατος (llança)
			ὕδωρ, ὕδατος (aigua)
			οὖς, ὠτός (orella)
			φῶς, φωτός (llum)
			ἧπαρ, ἥπατος (fetge)
	Líquides	ὁ	μάρτυς, μάρτυρος (testic)
	Líquides	ἡ	χείρ, χειρός "mà"
	Nasals	ό	κύων, κυνός (gos)
	**Vocàliques	ό	Ζεύς, Διός (Zeus o Déu)
	**Vocàliques	ἡ	ναῦς, νεώς (nau)

*Aquest mot, , pel fet de tenir dos consonants oclusives aspirades, la primera es canvia per la seva simple corresponent. Aquest fenòmen també és conegut com la Llei de Grassmann.

**Aquestes paraules, que són irregulars, sobretot ναῦς, les deixem declinades en la taula següent:

	Singular					Plural
	υἱός (υἱο-)	[*υἱε-]		Ζεύς	ναῦς	υἱός	[*υἱε-]	ναῦς
Nominatiu	υ(ἱ)ός			Ζεύς	ναῦς	υἱοί	υἱεῖς \| υἱέες \| υἷες	νῆες
Vocatiu	υἱέ			Ζεῦ	ναῦ	υἱοί	υἱεῖς \| υἱέες \| υἷες	νῆες
Acusatiu	υἱόν	υἷα	υἱέα	Διά	ναῦν	υἱούς	υἱεῖς \| υἱέας \| υἷας	ναῦς
Genitiu	υἱοῦ	υἷος	υἱέος	Διός	νεώς	υἱῶν	υἱέων \| ὑῶν	νεῶν
Datiu	υἱῷ	υἱεῖ \| υἱέϊ		Διί	νηί	υἱοῖς	υἱέσι(ν)	ναυσί(ν)

[*] Aquesta paraula, υἱός, seguirà aquesta arrel (υἱέ-) en el cas de seguir la tercera declinació. És, definitivament, el mot més irregular del grec antic. Fins i tot, de vegades la iota cau, en Plató per exemple passa: Protàgores, 316 b, exemple.