Llengua Grega Antiga


CONTINGUT:
 1.- Introducció al grec clàssic  3.- Transcripció i transliteración
 2.- Grec i els seus dialectes  4.- Etimologia

1.- Introducció a la llengua i gramàtica grega clàssica:

1.1.- Una llengua flexiva:

La llengua llatina l'anomenem com a llengua flexiva degut a:

  • Algunes categories gramaticals (grup nominal, pronominal i verbal) fan ús de sufixos (terminacions) per expresar una cosa determinada.
  • Podem distingir gènere i nombre.

1.2.- Gramàtica del Grec Antic:

A la llengua grega podem distingir categories gramaticals. Per una banda les flexives (substantius, adjectius, pronoms i verbs) i les no flexives (preposicions, conjuncions i adverbis).

 

Que tenen de particularitat les categories flexives???

  • Substantius, adjectius i pronoms utilitzen casos amb terminacions per complir funcions sintàctiques.
  • Els verbs tenen un sistema de desinències.

I les categories inflexives???

  • Són paraules que només tenen una forma d'existir, és a dir, és una paraula que no canvia mai!

Morfologia flexiva:

MORFOLOGIA NOMINAL DEL GREC ANTIC

MORFOLOGIA VERBAL DEL GREC ANTIC

Morfologia inflexiva:

Sintaxi Grega General:



2.- Grec i els seus dialectes:

Tenint un origen comú amb el llatí, l'indoeuropeu, podem afirmar que la llengua grega és de les més antigues dins del marc lingüístic europeu fins i tot que el llatí, juntament amb el grup de les llengües anatòliques aproximadament del segle XVI aC.

 

La llengua grega ha estat classificada com una llengua aïllada en la família indoeuropea, ja que no s'ha pogut emparentar amb cap altra llengua d'Europa tret d'algunes semblances amb l'Armeni.

Tot i això, ens els seus principis va tenir diferents dialectes arreu de la península Balcànica, illes del mar Egeu i la part oest de l'actual Turquia.

 

Els dialectes es poden resumir en quatre grans grups: l'eòlic (Lesbos), el jònic (Milet) i àtic (Atenas), el dòric (Olímpia i Creta) i l'arcadi i xipré (Xipre).

 

En última instància la llengua que esdevindrà koiné per a tot el conjunt de pobles grecs serà el dialecte àtic d'Atenes en època hel·lenística (334 aC).


3.- Transcripció i transliteració:

Els conceptes de transcripció i transliteració es refereixen a un acte de escriure mots que estan en alfabet i llengües diferents a la que es vol fer, per exemple, transciure o transliterar paraules del grec al català o del llatí al català. Tot i que, ambdós tenen un matís diferent alhora de fer-ho; mentre que transliterar es refereix a representar els son d'una llengua a una altra, és a dir, escriure en català tal i com escoltem les paraules gregues però, en contrast amb transcriure, adaptarem aquestes paraules extrangeres, en altres paraules, adaptarem les paraules gregues al català.

Així doncs, la finalitat d'aquestes tasques lingüístiques poden servir com, en el cas de transliterar, indicar en un redactat una paraula grega de la qua es parla en lloc de escriure-la en grec, encara que es pot fer el dos simultàniament. I, la transcripció la podem utilitzar pròpiament com a un integrant més del nostre lèxic; cultismes.

TRANSCRIPCIÓ:

GREC LLATÍ CATALÀ
Αα a a
Ββ b b
Γγ g g
Δδ d d

Εε

e e
Ζζ z z
Ηη e e
Θθ th t
Ιι i i
Κκ c c
Λλ l l
Μμ m m
Νν n n
Ξξ x x
Οο o o
Ππ p p
Ρρ r r
Σσ s s
Ττ t t , (c en -τιο-, -τια-, -τιω-) 
Υυ y i
Φφ ph f
Χχ ch c, qu
Ψψ ps ps
Ωω o o

Els diftongs:

Grec Llatí Català
         seguit de vocal
αι ae e
οι i i
ει oe e
αυ au au an
ευ eu eu en
ου u u on
υι yi i  

Altres aspectectes:

  • l'esperit aspre (῾ ) es transcriut "h"
  • γ seguida de gutural es transcriu "n"
  • les dobles consonants es simplifiquen tret de "λλ", que a llatí serà igual però en català "l·l".
  • L'accent d'aquests mots al català es basen en la prosòdia llatina.

En casos més concrets, la transcripció pot tenir algunes complicacions atès que en aquesta secció no es recull totes les asepcions, però les podreu trobar en altres llocs.


Transliteració:

GREC LLATÍ CATALÀ
Αα a a
Ββ b b
Γγ g g
Δδ d d

Εε

e e
Ζζ z z
Ηη e e
Θθ th th
Ιι i i
Κκ c c
Λλ l l
Μμ m m
Νν n n
Ξξ x x
Οο o o
Ππ p p
Ρρ r r
Σσ s s
Ττ t t
Υυ y y
Φφ ph ph
Χχ ch ch
Ψψ ps ps
Ωω o o
Grec Català
αι ai
οι oi
ει ei
αυ au
ευ eu
ου ou
υι ui

En casos més concrets, la transcripció pot tenir algunes complicacions atès que en aquesta secció no es recull totes les asepcions, però les podreu trobar en altres llocs.



4.- Etimologia:

La etimologia és una ocupació de la lingüística aplicada, més concretament un subapartat de la lingüística descriptiva. Ella mateixa es refereix a l'estudi de les arrels de les paraules com també d'altres elements de la paraula com la desinència o el tema.

Aquest estudi ajuda, en el cas de les assignatures clàssiques, a compendre l'origen de les paraules i quina magnitud ha estat l'herència de les llengües grec i llatí; molts cops si es coneixen les arrels grecollatines, s'arriben a entendre els mots de la pròpia llengua sense fer ús d'un diccionari. Tot i que és en l'àmbit de la medicina en què més ambunden els usos de les arrels gregues i llatines; biologia i botànica sobretot.

 

Pel que fa als tipus d'activitats etimològiques en aquestes assignatures, quasi sempre caldrà un diccionari de llatí i de grec així doncs aquí es disposen de les que són en línia. En última instància, caldria destacar la figura de Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro) com el primer en realitzar un tractat, De lingua latina, sobre aquests aspectes de la llengua llatina en llatí.

Diccionaris de grec Diccionaris de llatí
 Diccionari I  Diccionari I
 Diccionari II  Diccionari II
 Alpheios  Collatinus

DICCIONARI!!!

Per comprendre els textos clàssics, les hauràs de traduir, en el nostre cas, al català. I per poder fer traduccions, hauràs de tenir un diccionari, el qual serà la teva eina al llarg del curs i, fins i tot, per a la selectivitat.

 

Aquesta eina et servirà per buscar la traducció en català dels mots grecs del text.

 

La recerca del mot al diccionari la trobaràs en forma d'enunciat amb el nominatiu i genitiu singulars (per substantius) o els nominatius singulars dels tres gèneres (per adjectius i pronoms).

 

I en el cas dels verbs, l'enunciat és format per la 1p. singular en present actiu, i en mitjana si el verb és de naturalesa intransitiva.


Referències per a l'apartat de llengua grega:

1.- Jaime Berenguer Amenós, Gramática griega. Bosch 2002. Texto revisado por Avelino André Gabián (Gramàtica) (Castellà)

2.- Diccionari Grec-Català d'Homer al segle II dC, Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, 2015 (Diccionari) (Català)