En aquesta secció trobareu classificats els principals déus i deesses de la mitologia grega amb la seva correspondència amb les deitats romanes: els trobareu classificats, en primer lloc, les dees, en segon, els déus: s'han classificat per gènere.
Les Deesses o Dees, correspondència entre grecs i romans:
| IL·LUSTRACIÓ | DEESSA GREGA | DEESSA ROMANA | VIRTUT DE LA DEESSA | SIMBOLOGIA DE LA DEESSA |
William Henry Goodyear
|
Hera (Ἥρα) | Juno | Deessa del matrimoni. | Paó |
|
Demèter (Δημήτηρ) | Ceres | Deessa de l'agricultura. | Espigues de blat, falç, torxa i serp. |
Herbert James Draper
|
Afrodita (Ἀφροδίτη) | Venus | Deessa de l'amor, bellesa i sexualitat. | Representada nua, amb coloms o amb petxines. |
©
|
Atena (Ἀθηνᾶ) | Minerva |
Deessa de la guerra, saviesa, intel·ligència i els artesans. |
Casc, llança, escut, olivera, òliba, etc. |
Adam Camerarius
|
Àrtemis (Ἄρτεμις) | Diana |
Deessa de la caça, boscos, virginitat i parts i de la lluna. |
Arc, mitja lluna, cérvol, gos i companyia de les nimfes. |
|
Per; Dante Gabriel Rossetti |
Perséfone (Περσεφόνη) | Prosèrpina | Filla de Júpiter i Ceres; raptada per Plutó, esposa i reina de l'imframón. | |
|
Hèstia (Ἑστία) | Vesta | Deessa de la llar familiar i de la pàtria. | Foc, flama, ase, etc. |
|
Per; Louise Abbéma |
Cloris (Χλωρίς) | Flora | Deessa de les flors i dels jardins. | Flors, naturalesa. |
|
|
Enió (Ένυώ) | Bel·lona | Deessa de la guerra, destrucció i conquesta. | Conduint un carro, amb una torxa, una espasa o una llança a la mà, amb casc i cuirassa. |
 ©
|
Higiea (Ὑγίειᾰ) | Salus | Deessa de la salut. | Una serp |
©
|
Fides | Deessa de la fidelitat i la confiança. | una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà i els seus sacerdots anaven vestits de blanc. | |
 ©
|
Concordia | Deessa de la concòrdia. | Representada entre dues figures humanes que es donaven la mà. | |
William Henry Goodyear
|
Tique (Τύχη) | Fortuna | Deessa de la fortuna i de l'atzar. | Representada com una jove amb la cornucòpia. |
 ©
|
Ops (3) | Deessa de la fertilitat i de la terra. | La cornucòpia o espigues de blat. | |
 ©
|
Cíbele (Κυβέλη) | Deessa de la fertilitat natural. | Un lleó a cada banda, portant quitó i una pandereta. | |
|
Niké (Νίκη) | Victòria | Deessa de la victòria i el triomf. |
Porta una corona de llorer i unes ales. |
|
Ate (Ἄτη) (1) | Nefas | Deessa de la ruina, de l'engany, de la insensatesa i de l'error. | Caracteritzada per ser "de peus lleugers", és a dir, no camina sinó romania en els caps dels mortals, persuadint-los. |
|
William-Adolphe Bouguereau |
Ilitia (Εἰλείθυια) (2) | --- | Deessa dels naixements, dels dolors del part (ὠδίς) i de les llevadores. | --- |
|
|
Nèmesi (Νέμεσις) | Nèmesi |
Deessa de la venjança, de l'equilibri, de la fortuna i del càstig de les culpes. |
Sovint és una dona alada, amb una corona. Potser du en una mà una branca de pomer i una roda en l'altre. |
ELS DÉUS, correspondència entre grecs i romans:
| IL·LUSTRACIÓ | DÉU GREC | DÉU ROMÀ | VIRTUT DEL DÉU | SIMBOLOGIA DEL DÉU |
|
Zeus (Ζεύς) | Júpiter o Jovis | Déu principal de l'Olimp. | Àguila, llamp |
|
Ares (Ἄρης) | Mart | Déu de la guerra. | Casc, armes |
|
(Orígen Sabí) |
Déu de l'agricultura i la reproducció. | ||
|
Per; Hendrick Goltzius |
Hermes (Ἐρμῆς) | Mercuri | Missatger dels déus. Déu del comerç, pastors, oradors, viatgers, fronteres, lladre, mentiders i de l'enginy. | Ales, caduceu |
 © |
Janus | Déu guardià de les entrades de les cases. | Doble cara. | |
.JPG) ©
|
Silvà | Déu dels boscos i dels ramats. | Portant el tronc d'un xiprer anomenat δενδροφόρος "dendroforos". | |
|
Escultura de Pompeia |
Pan (Πάν) | Associat amb Faune | Déu dels pastors i ramats. |
Aspecte de cabra a les cames i a les banyes del cap. |
 ©
|
Hebe (Ἥβη) | Juventa o Hebe (Febe). Gènere ambigu | Déu de la joventut. | Una copa. |
 Per; Giuseppe Arcimboldo
|
(Orígen etrusc) |
Déu de l'any i les seves estacions. |
Cara d'un home jove amb una corona d'herbes de diferents espècies, tenint a la mà esquerra fruites, i a la dreta el corn de l'abundància. |
|
 ©
|
Terminus | Déu dels límits. | Sobre una fita al camp. | |
 ©
|
Asclepi (Ἀσκληπιός) | Esculapi | Déu de la salut. | La serp, el perpetu. |
 ©
|
Hades (ᾍδης) | Plutó | Déu dels inferns. | El gos Cèrber, la banya, el ceptre, el xiprer, el narcís o la clau. |
 ©
|
Posidó (Ποσειδών) | Neptú | Déu dels mars i oceans. | Fítora, cavall |
 Per; Peter Paul Rubens
|
Hefest (Ἥφαιστος) | Vulcà | Déu dels llamps. | Enclusa, martell |
 ©
|
Apol·lo (Ἀπόλλων), també Aperta i Febe |
Apol·lo o Aperta | Déu de la medicina, bellesa, música i poesia. | Arc, lira |
 ©
|
Dionís (Διόνυσος) | Bacus | Déu del vi i el teatre. | Pàmpols, copa |
|
Per; William-Adolphe Bouguereau |
Eros (Ἔρως) | Cupido | Déu de l'amor. | Arc amb fletxes i ales d'àngel. |
 ©
|
Càstor i Pòl·lux | Càstor i Pòl·lux | Déus dels navegants. | Parella de bessons. |
|
Caos (Χάος) | Caos | És una mena d'element que va precedir a tota la divinitat i tot element natural. Al mateix temps és el origen de tota la divinitat. | |
Cites, Referències i Justificacions
1.- "Funesta, té els peus lleugers i ni tan sols toca la terra / sinó que per damunt dels caps dels homes camina / i els porta danys, i lliga, de dos partits, l'un i l'altre." Íliada d'Homer, traducció de Pau Sabaté, Bernat Metge Universal, 2019. (Català)
2.- Ὀξὺς γάρ ὁ πέλεκύς ἐστι καὶ οὐκ ἀναιμωτὶ οὐδὲ κατὰ τὴν Εἰλήθυιαν μαιώσεταὶ σε. Llucià de Samòsata, Diàlegs Marins, Hefest i Zeus (el naixement d'Atena), (referència tardana, del segle II d C).
3.- Aquesta estàtua, que pertany al període de l'Imperi Romà, fou realment referent d'una de les esposes d'August, la qual s'ha idealitzat com la dea corresponent, a més a més, cal remarcar que aquesta divinitat té orígen sabí.