Història i civilització grega

PDF



Etapes històriques de l'Antiga Grècia:

La civilització grega va ser una cultura indoeuropea originària de la península Balcànica i del Mar Egeu, a la Mediterrània Oriental. Tot i que els esdeveniments més retllevans succeiren al segle Vè aC, a l'Època Clàssica, podem trobar diferents moments històrics com: Mapa més elaborat en l'apartat de Civilització Romana.

Cultures prehel·lèniques Cultures Hel·lèniques
Civilització Ciclàdica Civilització Minoica Civilització Micènica Època Obscura Època Arcaica Època Clàssica Època Hel•lenística
3.300 aC - 2.100 aC 2.099 ac - 1.700 aC 1.699 aC - 1.100 aC 1.099 aC - 800 aC 799 aC - 500 aC 499 aC - 431 aC 430 aC - 31 aC

 . Estàtues de màrmol

. Procedeix del 

neolític

· Lineal A,

la tauleta sense 

desxiframent

. Palau de Cnossos

· Lineal B

. Máscara d'or

d'Agamèmnon

 

· Homer ≃

· Documentació

escassa

· Migracions a 

Àsia Menor

· Primeres

literatures

· Consolidació

de les polis

· Legisladors i 

tirans

· Colònies

· Pèricles

· Guerres

Mèdiques

·Guerra del 

Peloponès

· Autors 

Canònics

· Alexandre el Gran

· Biblioteca

d'Alexandria

· Sòcrates

· Plató

· Aristòtil

    Edat del cobre     Edat del bronze         Edat del ferro       
Neolític**                            
Edat de Pedra Edat dels metalls        
Història - Edat Antiga*
            Cultura Romana
           

Fundació Roma

República Romana

           

753-509 aC

509 - 27 aC

*L'Edat Antiga s'inicià a l'any 4.000 aC amb el sorgiment de l'escriptura i acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident a l'any 476, cosa que donà lloc a l'Edat Mitjana o Medieval.

** Formalment el neolític forma part de la prehistòria [edat de pedra 2.000.000 aC - 4.000 aC (paleolític, mesolític, neolític) i edat dels metalls 4.000 aC - 1dC (cobre, bronze i ferro)], però la recollim dins d'aquesta taula essen la nomenclatura "història" la que l'engloba, ja que en aquest cas considerem "història" a partir del moment que va sorgir l'escriptura, el 4.000. És evident que existeix una incoherència per classificar les edats, en tot cas.

Pel que fa al període d'aquesta civilització, la podem dividir en dos seccions: en primer lloc les cultures prehel·lèniques, seguit de les cultures pròpiament hel·lèniques que abarquen l'edat dels metalls, secció que serveix com a base o referència, més aviat finals de l'època arcaica i tota l'època clàssica, per a assginatures de grec clàssic, més concretament, si parlem de l'estudi de la llengua, serà el dialecte àtic d'Atenes, tot i que en estudis universtàris més avançats, l'estudi acostuma ser més global i acaben contemplant-se altres ascpectes de la cultura i llengua gregues que no són només textos contextualitzants d'alguna època en concret i el dialecte àtic usat; sinó que també es donaran a conèixer les particularitats morfològiques dels altres dialèctes com el jònic, i entre altres més. Més notòriament és l'estudi d'Homer i de les seves grans obres unviersals, l'Iíada i l'Odissea, les quals presenten una barreja de tots els aspectes morfològics esmentats, els dels diferents dialèctes, que serveixen com a bon punt de partida en el coneixement global de la lingüística dialectal grega; paraules que sovint s'acostuma classificar com "dialecte èpic".

Aspectes rellevants de la història i civilització grega antiga en conferències

Cultures Prehel·lèniques



Referències:

  • Javier Gómez, Introducción a la Grècia Antigua (Historiografia) (Castellà)
  • Los Tracios. Enigma, mito y realidad de una civilización fascinante. Eva Tobalina (Conferència) (Castellà)
  • Diccionario de Mitología, Griega y Romana, Pierre Grimal. Paidós, 2020. (Diccionari) (Castellà)
  • El orfismo, entre religión y filosofía | Alberto Bernabé. (Conferència) (Castellà)