El teatre grec, en tant que literatura, es va originar a les festes populars de l'Antiga Grècia, unes festes dedicades al déu Dionís/Bacus, déu del ví.
En aquestes festes es realitzaven:
- El cants de caràcter majestuós (διθύραμβος) que, van evolucionar fins a la tragèdia.
- Els himnes satírics i jovials (κῶμος) que, van evolucionar fins a la comèdia.
Per una banda, pel que fa les festes, trobem les que s'anomenen Grans Dionísies o Dionísies Urbanes les quals, es celebraven entre el març i l'abril.
En segon lloc, tenim les Dionísies Rurals que, es celebraven al desembre i, en tercer lloc, tenim les Dionísies Petites o Lenees, celebrades entre el gener i febrer.
Les Grans Dionísies d'Atenes, la festa s'iniciava amb el culte i transport de l'estàtua de la deitat fins al teatre.
Un cop tothom hi és, al teatre, es presentaven els poetes i els artistes, acompanyats de sacrificis. Acte seguit, comença el concurs que durarà tres dies; pel matí una tetralogia per cada poeta, tres tragèdies i un drama satíric, i per la tarda una comèdia.
I, finalment, es proclamava el guanyador.
Per una altra banda, trobem el lloc on es representaven, les festes, el teatre, la qual van heretar els romans.
El teatre grec més antic que es conserva, el teatre de Dionís, está situada a l'acròpolis d'Atenes. Però, la millor conservada es situa a Epidaure, el teatre d'Epidaure.
Les parts més essencials del teatre grec són:
Aquest edifici es caracteritza per servint-se de les pendents de les muntanyes per a la seva creació i de la seva forma circular de l'orquestra. En la part més baixa, prop de l'orquestra, seien els sacerdots, els magistrats i persones distingides i darrere d'ells cap amunt la resta de ciutadans, les dones també.
Però, com sabem, els grecs han estat el model per als romans per a tots els àmbits. D'igual manera van heretar no solament aquest gènere, sinó que també l'urbanisme del teatre amb unes característiques com el canvi de la forma de l'orquestra, semicercle, i el ús d'un sistema d'arc per tal de recolzar-hi l'edifici.
Les seves parts més rellevants són:
- Cavea; seients del públic.
- Vomitorium; entrada
- Orchestra; espai per als músics i cors.
- Proscaenium; part situat davant de la scaena.
- Postcaenium; part posterior de la scaena.
- Frons scaenae; El decorat permanent del postcaenium.
- Parodos o aditus; passadís amb accés a l'orchestra.
- Scaena; l'escenari.
La figura del déu Dinonís
Tot i que el déu, a qui es dedicava aquest conjunt de festes, és conegut i representant del vi, en els inicis del sorgiment d'aquest en el poble hel·lènic era una deïtat que insiparaba la bogeria i el desenfrenament. Dionís era representat com un nen, algunes vegades vestit de dona, un estranger, una bèstia, era qui simbolitzava a les persones que portaven la seva vida al límit.
Així doncs, Dionís fou considerat el déu de l'altaritat, tot allò que et fa sortir de tu mateix cosa que succeïa en el moment de l'embriagesa del subjecte, fet que posteriorment faci considerar-lo el representat del vi ja que les persones que insereixen alcohol al cos desemboquen en un estat canviant en comparació de no haver begut res.
Segons fonts arqueològiques, malgrat que la seva representació podia ser un personatge amb ulls grans i fixats cap al receptor o aspectualment un animal, també podia ser present només uns ulls grans o bé un personatge mirant fix cap al receptor en el moment de la mort o bojeria d'algú.
Escribir comentario