La selecció dels mites per a les PAU del 2020-2021 a partir del llibre de l'autor Ovidi, Les Metamorfosis. En aquest article els alumnes de 2n de Batxillerat d'Humanitats de l'Institut Europa fem un resum dels tretze mites:
1.- Deucalió i Pirra
A l’edat de bronze els homes estaven cometent molts crims i estaven perdent el respecte als déus, així que Zeus va decidir fer un diluvi que inundés tota la terra, però va decidir deixar que Deucalió i Pirra, dos cosins, es salvessin, ja que eren els únics humans bons que quedaven.
Deucalió era fill de Prometeu, aquest li va aconsellar que construís una barqueta per salvar-se del diluvi, i així ho van fer. Quan el món estava desert i només quedaven Deucalió i Pirra van consultar l’oracle de Temis, aquesta els va dir que per repoblar la terra havien d'agafar els ossos de la seva mare i llençar-los per darrere d’ells. Aquest oracle va espantar molt la parella, però, finalment, Deucalió es va adonar que amb els ossos de la mare l’oracle es referia als ossos de la deessa Gea, els quals eren les pedres. De les pedres que llençava Deucalió sortien nois, i de les de Pirra sortien noies, i així es va generar la nova humanitat.
2.- Apol·lo i Dafe
Apol·lo, fill de Zeus i Leto, és considerat el déu de la música, la bellesa i la medicina.
Un dia, Apol·lo va veure Eros jugant a tirar fletxes i es va riure d’ell, llavors, Eros, amb un atac de ràbia, va llençar-li una fletxa d’or, la qual creava l’amor, i a Dafne, una fletxa de plom, la qual creava l’odi.
Apol·lo, com estava enamorat de Dafne, va començar a perseguir-la, i com ella l’odiava, fugia. Dafne es va cansar i va demanar ajuda al seu pare, Peneu. En aquell moment, Dafne es va començar a convertir en un arbre, un llorer. Apol·lo, com a símbol del seu enamorament, porta al cap sempre les seves fulles.
3.- Faetó
A l'esplèndid palau del sol va pujar un noi anomenat Faetó i es va parar davant del déu del sol, el qual estava acompanyat d'altres deïtats. Faetó, fill de Clímene, no estava segur de si Hèlios, el gran déu del sol, era el seu pare i va demanar a aquest que ho demostres. Hèlios commogut li va prometre complir qualsevol petició que ell demanes, per demostrar la veritat. Faetó el va demanar poder portar durant un dia el seu carro amb cavalls alats.
Hèlios, penedit, va intenta convèncer a Faetó de què aquell no fos el seu desig, per què el viatja amb el carro era molt perillós, tant que ni Júpiter podia realitzar-lo i menys Faetó, essent un mortal. Hèlios va suggerir que si volia una mostra del seu parentesc, podia observar la seva preocupació, per que el que demanava era un càstig i no un desig.
Encara així, Faetó es va negar a escoltar i va pujar al carruatge daurat. Un cop a dalt del carro, Hèlios, amb el cor adolorit, el va explicar el camí que havia d'emprar i el va avisar del fet que havia d'agafar ben fort les regnes. El va cobrir d'una crema especial per la calor i es va acomiadar d'ell.
En començar el camí Faetó va anar molt confiat i amb gran velocitat. Però, poc després els cavalls es van descontrolar i es van sortir del camí. Els cavalls no reconeixen a la persona que portava el carro i es van moure de forma brusca per on volien, creant sèquies per tot arreu i començant incendis. Dels quals, es creia el fet de que els etíops esdevingueren negres i que Líbia es convertís en desert.
A causa del foc, la terra va suplicar a Júpiter que la salves d'aquella tortura. Júpiter sense trobar altra solució que extingir foc amb foc va enviar un llamp al carro, d'on van escapar els cavalls i va quedar el noi el qual va morir. El cos de Faetó va caure i va ser enterrat lluny de la seva terra.
Clímene el va buscar i junt amb les Helíades, les germanes de Faetó, el van trobar. Van plorar la seva mort fins a convertir-se en arbres. Clímene es va convertir en Cigne, creant una nova espècie totalment en contra de Júpiter i el seu foc. Hèlios, fent dol per la mort del seu fill, va crear un eclipsi i es va negar a fer servir el carro. De forma que els Déus el van suplicar la seva tornada.
4.- Júpiter i Europa
Europa era una princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar. A l’hora d’intentar seduir Europa, Zeus es va transformar en un bou blanc. La princesa era a la platja quan el bou va apropar-se a ella, i en veure que no era perillós, el va acariciar i va pujar sobre el seu llom. Tan bon punt Europa realitzà aquesta acció, el bou va començar a córrer pel mar amb Europa a sobre, i per molt que aquesta i per molt que Europa cridés, ell no va parar fins a arribar a l’illa de Creta. Un cop allà, Zeus va mostrar la seva vertadera forma i va mantenir relacions sexuals amb Europa. Van tenir tres fills: Minos, Radamant i Sarpedó.
5.- Eco i Narcís
La blava Liriope un dia posseïda per les aigües del riu Cefís, va tindre un fill, al que va anomenar Narcís. Va consultar l'Oracle si aquest arribaria a la vellesa, i la resposta va estar que mentre no se'n miralles, sí.
Quan Narcís es va convertir en un adolescent, poc interès tenia en l'amor, però va créixer sent tan bell que tots els xicots i xicotes l'admiraven, entre ells Eco. Eco, la veu que ressona, havia estat castigada per Juno per entretenir-la quan anava a enxampar a Saturn amb una Nimfa. Com que ho va fer més d'un cop i parlant, la va condemnar a repetir les últimes paraules dels altres i a no poder començar mai una conversa.
Ella enamorada va començar a seguir a Narcís i en el moment en el qual aquest es va separar del grup de caça els dos van mantenir una conversa. En aquesta, Eco d'alguna forma confessa el seu amor i Narcís la rebutja, fent que ella és refugies dins el bosc per tristor. Tant va plorar que es va convertir en pedra, de forma que ningú la pot veure, però tots la podem escoltar.
Veien la situació un dels pretendents de Narcís va desitjar que aquest estimes, però no fos estimat. Ramnusia el va fer cas i un dia Narcís cansat de la caça es va parar al costat d'una font d'aigua dins el bosc.
En aquesta font de plata Narcís va veure el seu reflex per primera vegada, i sense saber qui era es va encendre un foc en el seu interior. Es va quedar embadalit admirant el seu reflex i enamorant-se d'ell mateix. Va intentar tocar el reflex i besar-lo, però no ho va aconseguir. Llavors va plorar la seva desgràcia d'estimar i no poder tocar encara estan tan a prop i sense menjar ni veure va desaparèixer a poc a poc.
Narcís acaba morint, el seu cos desapareix, i tots ploren la seva mort. On ell havia estat abans de morir va néixer una flor groga i blanca. I ell a l'aseu infernal va mirar el seu reflex a les aigües de l'Estigi un altre cop.
6.- Píram i Tisbe
Píram i Tisbe eren dos joves de Babilònia, els quals eren veïns separats per un mur i aquests estaven enamorats encara que tenien prohibit estar junts.
En tindre aquesta prohibició, aquests van decidir escapar-se i van quedar en trobar-se al costat d’una morera. En primer lloc va arribar Tisbe i va esperar al costat d’una font quan, de sobte, va arribar una lleona amb sed perquè acabava de caçar. Al amagar-se en una cova, va deixar caure un mocador que la lleona va destrossar i tacar amb sang.
Més tard, va arribar Píram i al veure el mocador tacat va pensar que la seva estimada estava morta i, per aquest motiu, es va suïcidar amb una espasa. Quan Tisbe va sortir de la cova va veure Píram i, desesperada, va decidir acabar també amb la seva vida clavant-se la mateixa espasa.
La transformació que provoquen Píram i Tisbe és la de la morera, la qual va transformar els seus fruits de color blanc al color de la sang vessada pels enamorats.
7.- Hermafrodit
Hermafrodit era fill d’Hermes i Afrodita, el seu nom sorgeix de la barreja dels noms dels seus pares.Hermafrodit, als 15 anys va decidir anar-se’n a conèixer món.
En el seu camí per terra dels licis i dels caris, tenia molta calor, i va decidir acostar-se a un estany ben clar i despullar-se per ficar-s’hi. Just en aquest moment, la nimfa Sàlmacis, a la qual no li agradava la caça, el va veure mentre collia flors al costat de l’aigua i va quedar totalment enamorada d’ell. Arreglant-se la roba per semblar més bonica, va anar cap a ell i se’n va declarar. Però ell la va rebutjar.
Sàlmacis, com que veia que aquest no li feia cas va decidir agafar-lo i portar-lo al fons del llac. Mentre ho feia va desitjar als déus que mai res la separés d’ell. I això van fer els déus, unint els dos cossos de manera que un cos pogués tenir els dos sexes, el de la dona i el de l’home.
Hermafrodit, un cop va veure el que li havia passat al seu cos va demanar al deus que qualsevol home que entri a aquell llac, surti de les aigües amb el cos afeblit i “sense ser tan home”.
8.- Perseu i Andròmeda
Perseu era fill de Zeus, qui es va transformar en pluja d'or, deixant embarassada Dànae. Aquest va destacar per haver matat a Medusa que, acte seguit, es dirigí cap a Etiòpia.
Aquest lloc, on reinaven Cafeu i Cassiopea que tenien una filla anomenada Andròmeda, va ser castigat per Posidó amb un monstre marí, Cetus, perquè Cassiopea va considerar a la seva filla més bonica que les Nereides.
Mentre que passava el temps el monstre es menjava els habitants i destruia els vaixells, els reis van consultar l'oracle que sacrificant Andròmeda pel monstre seria la única manera d'aturar-lo.
Degut als crits de la princesa en el moment del sacrifici, Perseu l'escoltà i acudí al seu salvament acabant de matar al monstre convertint-lo en pedra amb el cap de la Medusa.
Finalment, Perseu considerà que havia de casar-se amb Andròmeda però va haver de lluitar contra el príncep Agènor perquè Cassiopea havia prèviament compromés amb Andròmeda.
9.- Aracne
Aracne, filla d’Idmó, un tinter, va ser molt reconeguda per la seva habilitat a l’hora de teixir. Com que tot el món reconeixia el seu talent, un dia es va comparar amb Atena, deessa de la saviesa i la fertilitat, llavors, ella ho va escoltar i va decidir baixar a la Terra disfressada de vella i advertir la noia, que no atén a raons. Finalment, s’hi enfronten en un certamen.
Atena va començar a teixir escenes sobre el poder dels déus i els càstigs que imposen als mortals que els desafien. Aracne, en canvi, va decidir teixir sobre transformacions de Júpiter, com el rapte d’Europa, el cigne de Leda...en el quals Júpiter quedava ridiculitzat. Quan Atena es va adonar, es va enfadar molt. El públic deia que els dos teixits eren dignes d’una deessa, llavor Atena es va enfurismar moltíssim, va colpejar la noia amb la llançadora tan fort que Aracne està a punt de suïcidar-se penjant-se d’una corda. Finalment, però, Atena ho impedeix transformant-la en aranya, així quedaria condemnada, ella i la seva nissaga, a penjar i teixir durant tota la eternitat unes teles que ningú no admiraria.
10.- Ícar i Dèdal
A Creta regnava el rei Minos, el qual va ofendre el déu Neptú. El càstig que va rebre del déu va ser el boig enamorament de la seva dona, Pasífae, envers un toro. Per tal que la consumació de l’amor foss possible, la reina li va demanar a Dèdal, un dels millors arquitectes i artesans, que li fes una disfressa de vaca de fusta. De l’enamorament de Pasífae amb el toro va néixer el minotaure, amb cos d’home i cap de toro. Va ser tan gran la vergonya de Minos pel naixement de la criatura que va demanar a Dèdal que construís un laberint per amagar-lo. Per tal d’alimentar-lo, cada any 15 nois i noies serien enviats com a tribut des d’Atenes per ser devorats pel minotaure dins del laberint. Ariadna, la filla de Minos, es va enamorar profundament d’un dels nois que havia d’entrar al laberint: Teseu, fill del rei d’Atenes, Egeu. Lllavors va demanar a Dèdal la seva ajuda perquè Teseu pogués sortir viu del laberint. Dèdal li va aconsellar que subjectés un cabdell de fil a la porta del laberint i que Teseu l’anés desenrotllant mentre s’hi anava endinsant, de forma que, quan matés el minotaure, pogués trobar la sortida del laberint, i així va ser.
Minos quan es va assabentar, va castigar Dèdal i el seu fill tancant-los al laberint, llavors Dèdal va construir unes ales de plomes que estaven enganxades als seus cossos amb cera. Abans de començar a volar Dèdal va advertir al seu fill que no volés molt alt perquè el sol podia fondre la cera de les ales, però tampoc molt baix perquè el mar les podria mullar. Quan van iniciar el vol, essent admirats per tots des de la terra com si fossin déus, Ícar es va anar animant molt i va començar a volar molt alt, amb la mala sort que el sol va fondre la cera de les ales i Ícar va caure a l’aigua i va morir. El pare es va desesperar i va maleir el seu invent veient les restes de les ales surant al mar, que, en honor d'Ícar, van rebre des de llavors el nom del seu fill, així com la terra on van acabar enterrant el cos del noi.
11.- Filemó i Baucis
Filemó i Baucis eren dos vells pagesos de Frígia. Un dia, uns viatgers van passar per totes les cases per demanar hostatge, però tots els van rebutjar menys aquests vells. Aquests van oferir als viatgers aliments i begudes.
En aquest moment, el matrimoni es va adonar que cada vegada que aquests bevien la gerra s’omplia i així va ser quan van descobrir que aquests viatgers en realitat eren déus, concretament, Júpiter i Mercuri.
Els déus van portar a aquests amunt de les muntanyes i van enviar un diluvi que va inundar tot el país menys la casa dels pagesos, que es va transformar en un temple.
Més tard, aquests déus, en agraïment, els van dir que els podien demanar qualsevol cosa i van demanar morir al mateix temps. La parella va morir de molt vells.
La transformació és la de Filemó i Baucis, els quals es van transformar en arbres que creixien junts i es trobaven al davant del seu temple.
12.- Orfeu i Eurídice
Orfeu, era un músic meravellós i estava enamorat d'Eurídice. Però aquesta història comença quan Eurídice està caminant pel camp i és perseguida per Aristeu un pastor i a més un gran enemic d’Orfeu. Quan aquesta intenta escapar trepitja una serp, la qual li mossega i fa que mori en aquell mateix moment.
Orfeu quan se’n va assabentar va voler anar a l’inframon per rescatar l’ànima de la seva estimada.
Un cop va arribar es va trobar amb Persèfone,la deessa del món dels morts, i amb Hades. Orfeu va cantar una cançó amb la seva lira i va aconseguir que la deessa i el déu li deixés buscar a la seva dóna. Però això només amb una condició.
Ell hauria d’anar endavant tota l’estona i ella enrere, a més no podia girarse a mirar-la per res. Només quan aquests dos estiguessin al món dels vius.
Però just quan quasi arriben, Euridice fa un sospir que fa que Orfeu es girés preocupat, fent que els dos estimats es separessin per sempre. Orfeu queda paralitzat amb el cos com si fos pedra i, tot i les seves súpliques, no va poder tornar a entrar a l’inframon.
13.- Mides
Un dia, Silè, acompanyant de Dionís, anava tan begut que es va perdre, i uns agricultors el van trobar i el van portar amb el rei Mides. Aquest el va donar de menjar i el va donar hostatge durant cinc dies. Després, Silè va tornar amb Dionís, el qual va donar l’oportunitat a Mides de concedir-li un desig com a regal, en agraïment per haver cuidat del seu company. Mides va desitjar que tot el que toqués es convertís en or i Dionís va atorgar-li aquest poder abans de marxar. Mides estava molt content en veure com tot el que tocava es convertia en or, fins que va adonar-se que no podia ni menjar ni beure res, ja que totes aquestes coses també les convertia en or en tocar-les. Aleshores va demanar a Dionís que li tragué aquest poder, i aquest va dir-li que es rentés al riu que hi havia prop de Sardes. Així ho va fer Mides. El riu es transforma en or quan purifica Mides.
Més tard, Mides es troba amb Pan i Apol·lo, el quals estaven realitzant un concurs jutjat pel vell Tmolos per veure qui era millor músic. Pan va tocar la flauta i Apol·lo la lira. El jutge Tmolos va decidir que el guanyador fos Apol·lo, però Mides no hi estava d’acord amb aquesta decisió i va protestar, aleshores Apol·lo va convertir les orelles de Mides en les d’un ase com a càstig.
AUTORS: Karol Camargo, Pablo Sendón, Aisha Sharma, Anna Lechuga, Sara Iglesias, Yamila Cisneros i Grigor Sargsyan
Escribir comentario