Art i Mite - Venus curant a Enees

El quadre que es pot observar a la part dreta s'anomena Venus curant a Enees, pintat pel francès Merry-Joseph Blondel a principis del segle XIX (1810) basant-se en un passatge de l'obra de Virgili, l'Eneida (XII, 383-424) - La lluita de Turn i Enees.

En aquesta obra, la qual pot ser trobada al Museu del Prado, trobem a Enees ferit arrel de la lluita contra Turn, que jau en els braços de l'ancià Iàpix sobre un mantell vermell. Malgrat això, el fill rep la visita de la seva mare, Afrodita-Venus, envoltada de fum per tal de no ser vista i acompanyada d'Eros-Cupido i amb un mantell blau, que procedeix a curar-lo abocant-hi un líquid de l'ampolla1 de les seves mans, qui aviat tornarà a renéixer recuperant les seves forces.

Cal dir, també, que no és la primera vegada que Afrodita-Venus intervé en la vida d'Enees. La darrera vegada va ser abans del desastre de Troia; li va dir que havia de fugir d'aquell lloc amb la seva família; li va salvar d'una mort.

Pel que fa el quadre en si, ha estat pintat amb oli sobre llenç amb les mides de 127cm d'alçada per 96cm d'amplada. A més a més, els colors respecte al paisatge2 són foscos, que podem pensar que és el començament del dia, a diferència dels protagonistes que són representats amb colors més clars, en especial el núvol que envolta a Afrodita-Venus i Enees.

Des de la interpretació personal, aquesta obra d'art, centrant-me en la figura d'Enees3, representa el cicle final físic i psicològic de l'individu de donar-se per vençut en certs moments de la vida, representació amb què ens podem identificar molts, que malgrat pensar que voldríem deixar-hi tot en aquestes circumstàncies, des d'un sentiment d'esperança d'alguna manera tornem a ressorgir reprenent els nostres objectius o la nostra feina, fent que aquest final sigui el començament d'un nou cicle.